CAP AL XVè CONGRÉS DEL PARTIT

El Comitè central en la reunió del 06/09/2014 ha acordat la convocatòria del XVè Congrés pels díes 16, 17 i 18/01/2015, d’acord amb allò que preveuen els estatuts del PSUC-Viu. Alhora, ha ratificat també els importants acords assolits en la darrera reunió del procés d’unitat comunista del 28/07/2014. Ambdós acords s’han aprovat amb el vot favorable de més d’un 80% dels membres del CC.

 

El canvi de la inicialment convocada Conferència nacional pel XVè Congrés, s’ha fonamentat en l’agudització de la crisi política tant catalana com espanyola i en la importància dels propers passos en el procés d’unitat comunista, sobretot, després de la citada reunió del 28/07/2014. Com es diu a l’informe aprovat pel Comitè central i també en la declaració acordada sobre l’11 de setembre, estem en un moment clau perquè l’alternativa a l’esgotament del model sorgit de la Transició sigui favorable als treballadors i treballadores i als sectors populars de Catalunya i del conjunt de l’Estat. El procés d’unitat comunista està també en un moment determinant. La ferma voluntat del PSUC-Viu en l’aplicació dels successius acords que hem anat adoptant al llarg del procés –tant al si del Comitè central, com del Comitè executiu, com a la darrera Conferència nacional de 26/10/2013- han garantit que el procés segueixi malgrat les dificultats. El Comitè central ha ratificat l’aposta per una unitat comunista que expressi la continuïtat amb la trajectòria del PSUC, amb la seva cultura i la seva pràctica orientades sempre cap a la unitat i sense les quals no es pot entendre la història de Catalunya de les darreres dècades i sense les quals será difícil que l’actual situació tingui com alternativa majors cotes de drets i llibertats, tant individuals com col.lectius, polítics, econòmics, socials, culturals i nacionals. Que asseguri també el carácter de classe i nacional del partit resultant; la seva unitat amb el PCE; que permeti acollir al seu si a totes les persones que es reclamen de l’ideal comunista a Catalunya, més enllà d’aquelles que avui militen a les dues organitzacions que protagonitzen ara per ara el procés.

 

Per assolir aquells objectius, el Comitè central ha considerat imprescindible que el procés sigui un procés realment d’unitat, sense voluntat d’imposicions per part de ningú, respectuós amb la pluralitat, paritari i equitatiu i que adopti els acords per la via del consens; en la preparació i celebració del congrés d’unitat. Amb rigor, que es materialitzi en l’acord en el document programàtic (que inclogui els aspectes polítics i estratègics, la concepció del partit, les relacions amb el PCE), en els estatuts, en un protocol de relacions amb el PCE, en els criteris i composició dels òrgans de direcció i en les qüestions patrimonials. Un procés que permeti el més aviat possible i en el marc dels acords del Comitè central i de la reunió d’unitat de juliol, la celebració del congrés d’unitat.

 

En aquest moment històric, el més trascendent en tota la trajectòria del PSUC-Viu, el partit ha de caminar amb la máxima unitat. Cal debatre-ho tot, cal escoltar totes les veus, cal fer-ho amb rigor, cal fer-ho amb decisió per arribar a un objectiu que demanda la situació política i els interessos de la clase treballadora i dels sectors populars. I cal fer-ho amb fraternitat; deixant tota la veu al XVè Congrés del partit, última i decisiva garantía que l’acord que finalment s’adopti ho serà democràticament; que  serà l’expressió de tots i totes els/les camarades.      

 

 

Declaració política d'IU entorn a la Diada

Declaración política en torno a la Diada: En defensa de un Estado republicano y plurinacional, multilinguistico y pluricultural

 

 

Lunes, 8 de septiembre de 2014
 
Vivimos una profunda crisis que tiene una dimensión Europea e Internacional que afecta, de forma especial, a los pueblos del sur de Europa. La brecha que separa a los gobernantes, al servicio de los poderosos, de la gente común, se profundiza día a día, mientras nos desahucian, despiden, precarizan el trabajo, destruyen la sanidad y la enseñanza pública, se llenan los bolsillos con el dinero que hemos generado las personas de la clase trabajadora, reduciendo el gasto público para sostener el beneficio privado.

El sistema económico ha sido sacudido por una grave crisis. El capitalismo necesita periódicamente de estas crisis, es su ciclo natural, su forma  brutal y convulsa de vida, como un mecanismo de poner sus  beneficios en orden, para ello no dudan en destruir nuestras vidas.

Esta profunda crisis coincide y se potencia con una grave crisis política, que está produciendo una colosal transformación de la conciencia de millones de personas a través de su experiencia y de las movilizaciones.

De esta manera los poderes económicos están aprovechando la crisis para imponer un modelo político y social, basado en un desplazamiento del poder político desde la sociedad, formalmente democrática, a los mercados financieros, junto a una reducción del papel del sector público, privatizaciones de esferas importantes del estado social. Las consecuencias son un secuestro de la democracia y un aumento brutal de la desigualdad y de la pobreza.  

En el caso del Estado español, la crisis tiene un fuerte componente político e institucional, como consecuencia del agotamiento del modelo surgido durante la transición. Un sistema político, que se nos decía buscaba construir una sociedad democrática y alcanzar un incipiente Estado Social, ha quedado desdibujado y ha resultado que esos objetivos iniciales han sido un espejismo, ya que durante décadas, las mayorías gobernantes han construido un andamiaje institucional que, aprovechando el sistema electoral, ha instalado un bipartidismo esclerotizado, del que la monarquía es una pieza clave. 

La crisis ha aumentado la ofensiva contra el llamado Estado Social, es decir contra las conquistas históricas de la clase trabajadora y provocado un reforzamiento del aparato del Estado y su función represiva frente a la mayoría social trabajadora que no se resigna, lo que está provocando una mayor deslegitimación social de las instituciones.

Las políticas de recortes de derechos sociales y la reforma laboral rompen cualquier posibilidad de esperanza de una salida social de la crisis en el actual sistema social y económico. 

La reforma del Estatuto de Autonomía de Castilla la Mancha y su Ley electoral es un ejemplo de como se utiliza el sistema electoral para evitar la elección de terceras fuerzas políticas, y blindar la mayoría electoral de la derecha. Las amenazas de reforma por parte del PP de la ley electoral para las elecciones municipales, que cambiaría radicalmente el carácter de nuestros ayuntamientos hasta darles un carácter presidencialista es otra expresión de la ruptura unilateral de acuerdos que fundamentaron el proceso de transición a la democracia.

La Sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de autonomía de Catalunya de junio de 2010 y el proceso de recentralización impulsado por el Gobierno del PP han provocado una profunda crisis constitucional.

La sentencia del Tribunal Constitucional, dictada después de que el Parlament de Catalunya, el Parlamento español y el pueblo catalán en referéndum se hubieran pronunciado, ha supuesto la ruptura de las reglas de juego sobre las que se construyó y desarrolló el Estado autonómico.

Esta sentencia del Tribunal Constitucional no sólo afectó al Estatuto catalán, sino que también ha tenido repercusión en casi todos los estatutos de autonomía de segunda generación: limitando el desarrollo de los autogobiernos; negando la participación de las CCAA en las decisiones y organismos del Estado, uno de los elementos federalizantes de los nuevos estatutos; y facilitando la permanente intromisión competencial del Gobierno del Estado en ámbitos propios de las CCAA.  

Según dicha sentencia las aspiraciones de mayor y mejor autogobierno y de reconocimiento nacional de Catalunya, plasmadas en un Estatuto pactado con el Estado y aprobado en referéndum por la ciudadanía, no tenían cabida en el marco constitucional, manifestando además que no era posible realizar una lectura federal de la Constitución.

A esta realidad, hay que sumar que el actual Gobierno del PP está realizando una ofensiva contra las autonomías, a las que acusa falsamente de la crisis, para justificar un proceso de involución autonómica y de recentralización, buscando una vuelta al centralismo españolista mas rancio y reaccionario, al tiempo que, al reducir los recursos económicos de las CCAA, ataca directamente al gasto publico de fines sociales que es el espacio más importante de gobierno y gestión de las CCAA.
El proceso de recentralización afecta también a los municipios con una Ley de reforma de la administración local que vacía de contenido el poder local.

El agotamiento del actual sistema constitucional, ha tenido también, una dimensión socioeconómica con la reforma en septiembre de 2011 del artículo 135 de la Constitución. Con esta reforma las políticas neoliberales de austeridad adquirieron un rango constitucional, que sumar a los ataques al trabajo digno como factor determinante de la articulación de la sociedad.

La Reforma Laboral y las sentencias del Tribunal Constitucional que legitiman la conversión del trabajo en una mercadería más y no un derecho social son la última expresión de esta ruptura con los elementos sociales recogidos formalmente en la Constitución de 1978. 

En la práctica asistimos a la culminación de un proceso de cambios sociales, institucionales y laborales claramente regresivos, por parte de los poderes económicos y sus representantes políticos, sustentados en el reforzamiento del aparato represivo del Estado, que ésta entrando en una fase de construcción de un nuevo orden social e institucional con el objetivo de recuperar la tasa de beneficio del capital y poner todos los recursos del Estado al servicio de los poderes económicos. 

Superar esta situación desde una perspectiva democrática requiere de un proceso constituyente que garantice tanto los derechos sociales como los derechos democráticos que reconozca el derecho a decidir de los pueblos que conforman el Estado Español y refuerce la participación directa de la ciudadanía en el gobierno de la economía y la sociedad.

Si bien es verdad, que la Constitución de 1978 contiene, en un plano formal, algunos elementos, que formalmente podían haber permitido avanzar en el sentido de reconocer un ejercicio mas garantista de los derechos sociales, por ejemplo con un desarrollo avanzado del derecho a la participación directa previsto en su artículo 23.

Al mismo tiempo la caracterización del “Estado social” que recoge de una manera formal, la Constitución Española podría haber permitido avanzar en una mayor concreción de los derechos sociales, en un sentido amplio que incluyera la vivienda y el derecho al trabajo, como derechos fundamentales, sin embargo, el desarrollo de la Constitución, que ha propiciado el bipartidismo monárquico, ha caminado en sentido contrario, en el de consolidar los elementos que constituyen un freno a una interpretación democrática y social, siendo la inclusión del art. 135, que supedita todo interés general, al pago de la deuda bancaria, su punto más culminante, lo que nos lleva a considerar plenamente agotado cualquier impulso positivo que pudiera haber tenido la Constitución de 1978. 

Por eso es imprescindible impulsar un proceso constituyente que haga saltar los obstáculos que impiden el ejercicio real de la soberanía por parte de los ciudadanos frente a los poderes económicos.

La única solución para afrontar los retos de construir un Nuevo Proyecto de País, es la de no tener miedo a la democracia, y apostar de forma radicalmente decidida por un proceso que dote de más poder político al único soberano realmente existente en nuestro país, el pueblo.

Un Nuevo Proceso Constituyente debe reconstruir las bases económicas, políticas, sociales y territoriales en las que se asienta el proyecto común de Estado del que nos dotamos para organizar nuestra convivencia y ese proyecto debe estar basado en el respeto verdadero a los valores y derechos humanos, algunos de ellos mencionados en la actual constitución, pero desgraciadamente no ejercidos ni respetados en la práctica, como el trabajo, la salud, la educación, la vivienda, la libertad de expresión y manifestación, la participación política y el derecho a decidir de los pueblos.

Un Nuevo Proceso Constituyente que ya ha empezado y no puede ser restringido a una simple reforma constitucional, y mucho menos a una reforma cosmética, limitada y acordada por arriba.

La crisis ha revelado la profundidad de los problemas que nos afectan, y la realidad de que los gobiernos del bipartidismo monárquico han arrodillado su política ante los poderes económicos, limitándose a jugar el papel de administradores de los intereses dominantes en todos los ámbitos de nuestra vida, es decir han supeditado el interés de la mayoría de la sociedad, del pueblo trabajador, a los intereses de una minoría, controla todos los resortes de la riqueza, los capitalistas que deciden por todos llaman “bien común” o “interés colectivo”, a lo que es pura y simplemente la defensa de sus intereses.

El control y planificación de recursos y sectores estratégicos de nuestra economía, la superación de las limitaciones de leyes electorales y sistemas bipartidistas de reparto de los poderes del Estado, la privatización de derechos y servicios públicos como la vivienda, la salud o la educación, sin hablar de la energía, el agua o el suelo, nos indican que para poder reconstruir este proyecto común que hace aguas por distintas vías, son los intereses de los pueblos del Estado Español los que deben protagonizar la agenda y las propuestas de solución.
 
 

http://www.izquierda-unida.es/node/14448
 
 
 

 

 

Manifest 11 setembre 2014

L'imperialisme, avui batejat com neoliberalisme, hegemonitzant la globalització i posant-la al seu servei, continua funcionant d’acord amb la lògica del sistema capitalista, buscant el màxim benefici en el mínim de temps. I avui tornem a veure com afloren altra vegada, cada cop amb més força, les tensions pel control de les matèries primeres i l'energia, pel control dels mercats i pel control dels processos de producció i distribució. Aquestes són les causes de les dues grans guerres mundials i de la majoria dels conflictes actuals.

 

El repartiment dels beneficis de l’explotació mundial fins ara es quedava en la seva gran part en les elits dels països del primer món, una altra part més petita en les mans de les poblacions del primer món i les escorrialles, si hi havia, eren pel tercer món. La redistribució actual, amb un món cada cop més multipolar, comporta que el primer món tingui retallades, i les elits traslladen les retallades a les poblacions per mantenir el seu estatus. I altre cop apareix el feixisme per frenar les revoltes i les revolucions populars. Avui veiem com actua a Ucraïna.

 

Recordem avui aquell 11 de setembre de 1973, el cop d’estat a Xile que va acabar amb un intent de via democràtica cap al socialisme. Un exemple més del que l’imperi i els seus sicaris estan disposats a fer per barrar el pas al poder del poble. El PSUC viu fa una crida a assistir a l’acte d’homenatge a Salvador Allende el dia 11 de setembre a les 10.30 hores a la plaça Salvador Allende de Barcelona.

 

La Troika, que es la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), avui tenen el gran objectiu d’un procés constituent (o deconstituent) a Europa per adequar tota l'estructura institucional i legal a la nova realitat, per donar un volta de rosca mes als que fins ara em anat patint com retallades. Tot per mantenir en poder en les mateixes mans. A Espanya li han encarregat retallar 50.000 milions de € mes fins al 2017.

 

I és arribada l’hora de dir prou a aquestes polítiques econòmiques i socials, que en diferents idiomes ens diuen el mateix: resignació, acceptació de sacrificis com única manera de recuperar l'economia (la seva economia), per que ens creiem que no hi ha alternatives. Els pressupostos de la Generalitat del 2014 del govern de CiU tenen retallades amb el suport de ERC. Els pressupostos del 2015 també en tindran??

 

Les polítiques antisocials no es poden imposar per consens, cal imposar-les per la via de la repressió. Per això a Espanya coneixem la llei “mordaza”, les multes i la repressió pels sindicalistes i activistes socials i polítics que desafien el poder.

 

Aquest 11 de setembre el PSUC viu es reafirma com a partit de classe i nacional, laic, republicà y federalista, que treballa junt amb el PCE per un procés constituent en tot l’estat per una nova constitució republicana, federal i solidaria, que reconegui el dret d’autodeterminació. Un procés constituent que permeti la unitat dels treballadors i les treballadores i dels pobles de tot l’estat, per aconseguir junts els drets socials, laborals i nacionals.

 

El PSUC viu ha contraposat sempre al nacionalisme burges que pretén emmascarar la realitat social, el catalanisme popular que defensa els interessos socials en un projecte de país basat en la unitat de les classes populars.

 

El PSUC viu considera que la proposta independentista no és la solució. Davant de la involució centralista i antidemocràtica del govern de l’estat del PP, cal una resposta contundent plantejant un model republicà per l’estat, de democràcia econòmica, social i participativa. Un país no pot ser lliure si el poble no es lliure, per això volem decidir-ho tot, i cridem a la mobilització per fer-ho possible, recollint les millors i diverses tradicions de lluita social i emancipadora de la classe treballadora.

 

Defensem el dret a decidir per decidir-ho tot, i en relació a la consulta del 9 N, el PSUC viu ens hem definit pel SI/NO en les dues preguntes. Només estarem d’acord en una consulta que tingui plenes garanties democràtiques. Altres possibilitats només serviran per augmentar la tensió nacionalista, que sempre acaba afavorint a les dretes conservadores nacionalistes, siguin d’aquí o d’allà del l’Ebre.

 

A Catalunya aquesta tardor ha de ser calenta per les mobilitzacions i per les polítiques alternatives, cal evitar que la dreta nacionalista i la dreta espanyola siguin els protagonistes. Hem d’evitar la repetició de guerres entre banderes per tapar la corrupció i les retallades. Cal impedir que les dretes d’aquí i d’allà puguin reformar el règim de la transició, canviant moltes coses per no canviar el sistema d’explotació vigent, basat en la precarietat laboral i l’exclusió social i la repressió. Volen fer reformes per mantenir la monarquia, el sistema bipartidista monàrquic del PSOE - PP i quan sigui necessari amb suport de CiU i PNB, tot per que el poder continuï en mans de les elits econòmiques i financeres de sempre i sota les ordres de la Troika.

 

Som les forces d’esquerres, socials, sindicals i la ciutadania indignada qui ha de liderar un procés constituent en tot l’àmbit de l’estat, un procés d’unitat i d’empoderament del poble, que plantegi una alternativa comuna de sortida a la crisi que pateixen les persones i que aquest 11 de setembre, i cada dia, ens hem de mobilitzar pels nostres objectius, participant en els actes que tinguin aquests continguts.

 

Volem un procés constituent a tot l’estat que generi esperances de que és possible un país millor, sense injustícies, amb els recursos que avui escapen del frau fiscal, dels paradisos fiscals, de la manca de fiscalitat de les grans empreses i les grans fortunes. Una República Federal que doni resposta als anhels i necessitats de tantes persones, de la immensa majori del poble.

 

El PSUC viu fa una crida a donar suport i recollir signatures per un referèndum per que el poble decideixi el model d’estat, promogut per la Junta Estatal Republicana i les organitzacions del “Acuerdo del Ateneo” de Madrid. Exigim al Govern del PP la convocatòria d'un referèndum consultiu sobre la forma Política de l'Estat, amb la disjuntiva entre monarquia o república, d'acord amb el que disposa l'article 92 de la Constitució.

 

El PSUC viu saluda els processos de confluència en marxa als municipis, que respectant el pluralisme i les diversitats dels seus components, han de sumar forces per guanyar governs locals. En aquest sentit saludem l’aparició de Guanyem a Barcelona. En els processos electorals donarem ple suport al nostre projecte estratègic EUiA.

 

Comitè Central del PSUC viu - 6 de setembre 2014.

 

El MDD: Responem als carrers

 

Les agressions sexuals i masclistes a dones en esdeveniments festius de diferents municipis d'Espanya i les recents declaracions d'alguns dirigents del PP que justificaven aquestes violacions, evidencia una vegada més que la violència estructural del heteropatriarcat condiciona la nostra llibertat com a dones. Això unit a una evident falta de voluntat del govern del PP per actuar contra la violència masclista i la falta d'una legislació que abordi de manera integral la violència de gènere i la protecció dels drets humans de les dones, fa que siguem sotmeses a un lent feminicidi i una permissivitat absoluta per part del govern enfront d'aquest terrorisme, que s’ubica com una expressió social de la política sexual per a institucionalitzar una forma de dominació masculina. Un mecanisme per a mantenir el poder d’ordre patriarcal.

 

El Moviment Democràtic de Dones denunciem al govern del Partit Popular la seva complicitat davant la violència sexual contra les dones, explicitada a través de les recomanacions donades pel Ministeri d'Interior per evitar les agressions sexuals, eludint la seva responsabilitat i la de l'agressor; reclamem una legislació que abordi de manera integral la violència de gènere i la protecció dels drets humans de les dones i exigim el dret com a éssers humans a viure en igualtat i en plena llibertat amb garantia de seguretat per aconseguir la consecució d'una Societat lliure de violència masclista on sigui una realitat viure una vida lliure de violència masclista.

Des del Moviment Democràtic de Dones fem una crida a dones i homes a sortir al carrer i ens sumem a les diverses convocatòries la propera setmana d'agost que es duran a terme en diverses localitats, així com us convoquem i animem a sortir al carrer el dia 29 d'agost a les ciutats i pobles on no hi hagi convocatòries, a les 19h, davant les delegacions de govern o enfront dels ajuntaments.

 

A Catalunya suma’t:

  • 29 d’agost davant la delegació de govern a Girona, a les 19h. 

     

     

 

Ha mort Carme Conill, activista antifranquista, comunista, fundadora i dirigent d'EUiA

Ens hem assabentat que aquest matí moria la camarada Carme Conill: lluitadora, compromesa de manera integra amb els seus ideals comunistes i treballadora de la justícia amb igualtat, republicana, participà dels sindicalisme, dels moviments populars i per la recuperació de la memòria històrica.

 

Ha mort rera una llarguíssima trajectòria de vida de militància plena, al seu Partit de sempre, al PSUC, després al PSUC Viu i en els darrers temps,  posteriorment al darrer Congrés del Partit, a la XSUC. Fundadora i dirigent d'EUiA.

 

Els nostres condols al seu fill i a tota la seva família, als companys, companyes i camarades de la Carme.

 

Avui des de les 19 hores se l'ha pot acomiadar al Tanatori Sancho d'Avila, a la Sala 7 i

 

DEMÀ DIMECRES 6 D'AGOST, A LES 16 HORES, AL MATEIX TANATORI, SE L'HI FARÀ EL COMIAT COL.LECTIU

 

Salut

Alfredo Clemente
Secretari General del PSUC Viu

 

Pàgina 1 de 442