Resulta evident que, les transformacions socials i econòmiques dels anys cinquanta i seixanta –immigració, creixement industrial- tingueren la seva traducció puntual en el sorgiment d’un nou moviment obrer que a mes de les seves pròpies reivindicacions, passà a constituir un dels protagonistas de la lluita contra la dictadura franquista.
Després d’una etapa de lluita estrictament clandestina, en la que, entre d’altres, es produí l’experiència de la Oposició Sindical Obrera, la expressió més singular i al mateix temps la més representativa, d’aquets nou moviment obrer varen ser les Comissions Obreres. Nascudes a mitjans dels anys seixanta. Convertirán en la fórmula organitzativa predominant de moviment obrer fins al final del règim. Comptà amb suport social més enllà de l’ambit obrer, especialment els advocats laboralistes compromesos amb la lluita per la democràcia. Protagonitzaren lluites de gran abats al Baix Llobregat, Vallés Occidental, etc.
