Resum d'una història des de 1936 a 1976

1936

Juny: es funden les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.

21 de Juliol: neix "Treball". Pere Ardiaca el seu primer Director.

23 de Juliol: Es funda el PSUC , per fusió de la USC, la Federació Catalana del PSOE, el PCC i el PCP. Joan Comorera és elegit Secretari General.

Setembre: el PSUC entra a formar part del govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys.

1937

Maig: enfrontament armat entre el Govern de la Generalitat i POUM i FAI. El PSUC resta fidel al govern legítim de Catalunya.

Juliol: Iª Conferència Nacional del PSUC a Barcelona.

Juliol: el PSUC passa de 6.000 militants en el moment de la seva fundació a 60.000.

Novembre: III Congrés de la UGT de Catalunya (amb participació de socialistes i comunistes)

1938

Març: acord d'unitat d'acció entre UGT i CNT contra el feixisme.

Agost: Josep Moix, del PSUC, és nomenat ministre del govern de la república.

1939

Febrer: les tropes franquistes ocupen totalment Catalunya. Els militants del PSUC que no han mort en combat, s'exilien o resten clandestins.

Març es reuneix el Comitè Central del PSUC a la Ciutat francesa d'Anvers: es decideix continuar la lluita antifeixista en la continuïtat del front popular.

Abril: fi de la guerra civil.

Juny: primer intent de reconstrucció clandestina de les JSU a Catalunya.

Juliol Octubre: el PSUC és reconegut com a secció catalana de la Internacional, cas únic de reconeixement d'un Partit d'una nació sense estat.

1940

Gener: detenció de la primera direcció del PSUC a la clandestinitat. Alejandro Matos és assassinat a comissaria. Otilio Alba i Tomás Pons són afusellats.

Comença a emetre Radio Espanya Independiente, "La Pirenaica" sota la direcció de "Pasionaria". Emet des de la Unió Soviètica, des de 1955 i fins a 1977 des de Bucarest.

A Mèxic, el PSUC publica "Catalunya", que durarà fins als anys 70.

1942

Son afusellats Jaume Girabau, Isidoro Diéguez i Jesús Larrañaga, arribats clandestins de Mèxic i detinguts a la frontera de Portugal.

Detenció de la direcció del PSUC encapçalada per Antoni Pardinillas i Albert Assa.

Nou intent de reorganitzar el PSUC a Barcelona dirigit per Vicenç Peñarroya i Lluís Fernández "Roca", que morirà per no delatar els seus companys.

Apareixen els primers números de "Treball", d'un full per les dues cares. Primera publicació en català durant la dictadura franquista.

Mor el secretari General del PCE , José Díaz.

EL PCE i el PSUC llencen la política de "Unió Nacional", que pretén aplegar tots els antifeixistes.

1943

Nous intents de reorganitzar el PSUC a Barcelona, dirigits per Andrés Paredes "Gromán", Andrés Echauri "Luis" i Piedrafita. Hi haurà més de 20 detinguts.

Dolores Ibarurri, "Pasionaria", elegida Secretaria General del PCE.

Arriben a Catalunya, Josep Serradell "Román" i Margarida Abril, que formen la delegació del Comitè Central per reorganitzar el PSUC.

Es reprèn la publicació de Treball, dirigit per Joaquim Puig Puidemunt, que apareix quinzenalment.

A la presó Model es publiquen uns números doblement clandestins, de Treball.

1944

Un grup d'uns 4.000 guerrillers, majoritàriament comunistes, entren a Catalunya des de França, per la Vall d'Aran, per instaurar un govern provisional que pretén ser reconegut pels aliats. Es retiren davant la mobilització de l' exercit de Franco.

Es constitueix la Agrupació Guerrillera de Catalunya, impulsada pel PSUC. Miquel Núñez és el seu màxim responsable.

Joan Comorera publica "La Nació en la nova etapa històrica".

1945

"Resolució de març", primera elaboració política del PSUC realitzada a l'interior on es proposa: impuls de la lluita guerrillera, unitat antifeixista, confiança en la victòria dels aliats.

A França, el PSUC comença a editar "Lluita", que serà prohibida al 1950.

EL PSUC forma part del Govern de la Generalitat a l'exili.

1946

Son afusellats Francesc Serret i Joan Arévalo.

Vagues a Manresa, amb repercussions al Vallés, Maresme i Barcelonès. Activitat guerrillera.

A França el PSUC publica "Quaderns de Comunisme", revista mensual d'orientació teòrica.

EL PCE mitjançant Santiago Carrillo forma part del govern espanyol a l'exili, presidit per Giral.

1947

Són detinguts més de cent militants del PSUC. Aquesta caiguda és coneguda com la "dels vuitanta".

Es dissol el govern de la República a l'exili.

Es reprèn la publicació de "Treball", dirigit per Hidalgo.

Arriba a Barcelona , Gregori López Raimundo, responsable de la delegació del Comitè Central del PSUC a l'interior.

1948

Es dissol el govern de la Generalitat a l'exili.

El PCE i el PSUC proposen dissoldre les "guerrilles".

Josep Raventós, director de "Treball".

1949

Puig Puidemunt, Numén Mestre, Angel Carrero i Pere Valverde són afusellats a Barcelona.

Joan Comorera, en desacord amb el canvi de línia del PSUC i PCE, és expulsat del PSUC.

Joan Comorera torna clandestinament a Catalunya a primers de 1951 per connectar a les organitzacions del Partit.

La direcció del PSUC a l'exili queda formada per: Josep Moix, Rafael Vidiella, Wenceslao Colomer, Josep Romeu, Margarida Abril i Pere Ardiaca. La direcció a l'interior pren força.

1950

Eduard Segrià es comdemnat a mort i executat.

Són detinguts a França 150 membres del PSUC I del PCE.

Radio Belgrad, Radio Praga i Radio Moscou emeten en català.

Antoni Tàpies i Joan Brossa fa el llibre "U no es ningú", que serà editat l'any 1979, dedicat "als lluitadors del PSUC, amb l' horitzó dels quals hem identificat sempre les nostres aspiracions de guerrillers culturals".

1951

12 de març : vaga dels tramvies a Barcelona.

Juny: Gregori López Raimundo encapçala la llista de trenta-tres detinguts, acusats d'afavorir el moviment dels vaguistes. Després d'una campanya internacional i de recollida de signatures, seran comdemnats només a quatre anys de presó com a pena màxima.

1952

"Treball" és coordinat per Pere Ardiaca.

1953

En un enfrontament armat a Besalú amb la guàrdia civil moren els enllaços del PSUC: Panyella, Solsona i Moreno.

Acords del govern de Franco amb el Vaticà.

Mort de Stalin.

1954

És detingut a Barcelona Joan Comorera. Serà comdemnat a 30 anys de presó.

A França el PSUC publica "Cultura Nacional" (precedent de Nous Horitzons).

V Congrés del PCE a Txecoslovàquia.

S'instal·la la fàbrica de SEAT a Barcelona.

Josep Tarradellas és elegit President de la Generalitat a l'exili amb els vots de republicans i del PSUC.

1955

Ingrés d' Espanya a l'ONU.

1956

Primeres vagues obreres al metall i tèxtil d'ençà del 1951.

I Congrés del PSUC a França. Nou punt de partida polític i organitzatiu. Hi participen 50 delegats de l'exili i de l'interior (universitaris i obrers). S'aprova la política de "reconciliació nacional". El Comitè executiu queda format per : Josep Moix (Secretari general), Margarida Abril, Pere Ardiaca, Josep Bonifaci, Emili Fàbregas, Gregori López Raimundo, Miquel Núñez, Carles Rebellón, Josep Serradell "Román", Antoni Senserrich i Rafael Vidiella.

Víctor Mora, militant del PSUC comença la seva carrera plena d'èxits com a escriptor i guionista del "Capitán Trueno".

1957

Emili Fàbregas és detingut a Barcelona i comdemnat a presó.

Iª Assemblea lliure d'estudiants al paranimf de la Universitat de Barcelona.

El PSUC publica "Universitat", que apareix fins a 1977.

A Brussel·les apareix "Nuestras Ideas", amb nombroses col·laboracions de militants del PSUC.

1958

És detingut a Barcelona es responsable del PSUC, Miquel Núñez, que serà comdemnat a 25 anys de presó per un consell de guerra.

El PSUC fa seva la iniciativa de convocar una Jornada de Reconciliació Nacional, que tindrà escassa repercussió a Catalunya.

Es crea a la Universitat de Barcelona el Comitè de Coordinació Universitària (CCU) que agrupa als estudiants del PSUC, del MSC, la NEU (del F.L.P.) i més tard del FNC.

Comença a publicar-se "Serra D'Or", on escriuen militants comunistes des del principi.

Mor Joan Comorera a la presó de Burgos, amb el reconeixement i solidaritat dels companys comunistes que complien pena.

L' Estat espanyol forma part del F.M.I. i del Banc Mundial.

Pla d' Estabilització.

Migracions de treballadors cap a Europa i cap a Catalunya.

Francesc Vicens coordina "Treball" des de França.

18 de Juny: el PSUC, el MSC i el FLP, convoquen una Vaga Nacional Pacífica de 24 hores. Fracàs relatiu, malgrat que serà un antecedent de la política unitària que reeixirà el 1966.

VI Congrés del PCE, que aprova la via de la Vaga Nacional pacífica per enderrocar el franquisme. Santiago Carrillo és elegit Secretari General. Dolores Ibarruri, Presidenta.

1960

Són detinguts i empresonats els responsables del PSUC a Barcelona, Carles Rebellón i d'altres militants. El PSUC publica la revista Horitzons, la qual prendrà aviat el nom de "Nous Horitzons".

1961

És detingut i empresonat el responsable del PSUC a Barcelona , Vicente Cazcarra.

El PSUC publica "El problema Nacional Català", on s'analitza el fet nacional des d'una aproximació marxista.

1962

Josep Sendrós i Leonor Bornau, s'encarreguen de la coordinació de "Treball".

Esclat vaguista a Astúries: neixen les Comissions Obreres.

Detinguts i empresonats a Barcelona: Antoni Gutiérrez Díaz, Pere Ardiaca i altres militants.

Carta de cent trenta intel·lectuals demanant la fi de la repressió i les llibertats democràtiques.

Fundació del Front Obrer de Catalunya (vinculat al F.L.P.). Alguns militants del FOC, s'incorporaran en diferents moments al PSUC, com Xavier Folch, Manuel Vazquez Montalbán, Angel Abad, Alfons CarlesComín, etc.

1963

A Barcelona apareix "Unitat".

Es comdemnat a mort i afusellat a Madrid, Julián Grimau. A Barcelona es realitzen manifestacions de protesta.

El moviment de la "nova cançó" apareix a la televisió.

Aprovació del I Pla de Desenvolupament.

1964

Es funda la Comissió Obrera Central de Barcelona, a la església de Sant Medir a Sants, amb participació d'obrers comunistes, socialistes i catòlics.

I Setmana de Renovació Universitària.

Debat intern al PCE sobre el significat i la transcendència dels canvis econòmics a Espanya. Són expulsats del PCE Fernando Claudín i Jorge Semprún. Igualment Francesc Vicens del C.E: del PSUC.

Paco Candel publica "Els altres catalans".

1965

23 de febrer: primera manifestació important de CC.OO. a la Via Laietana.

VII Congrés del PCE a França.

II Congrés del PSUC a França. Participen 90 delegats i delegades. S'aprova una línia d'impuls al moviment estudiantil i obrer.

Gregori López Raimundo és elegit Secretari General i Josep Moix President del Partit.

Victòria de les candidatures democràtiques als col·legis d'arquitectes i d'advocats.

Apareix "Crítica", revista teòrica i política del sector universitari del PSUC.

1966

Es funda el SDEUB en una assemblea d'estudiants , professors i intel·lectuals.

Nova etapa de política unitària. Es funda la Taula Rodona, organisme de coordinació dels Partits antifranquistes. El PSUC es representat per Josep Solé Barberá.

Es funda la CONC

Llei de premsa: comença l'aventura del periodisme democràtic.

El PSUC, conjuntament amb altres grups d'oposició, fa una crida al boicot al Referèndum de la Llei Orgànica de l'Estat.

1967

El SDEUB organitza un acte d' homenatge a Pablo Picasso.

Comissions Obreres participa en la manifestació de l'Onze de setembre.

Nous Hortizons coordinada per Francesc Vallverdú i dirigit fins al 1971 per Manuel Sacristán, dedica un número especial a Gramsci.

1968

La Primavera de Praga i el Maig francès són motiu de reflexió i presa de posició per part del PSUC. La Condemna a la invasió soviètica és el seu resultat.

Joan Miró fa el cartell del Primer de Maig.

1969

Estat d'excepció promulgat per la dictadura.

Inici de la lluita urbana las barris de les grans ciutat industrials de Catalunya. Es creen les primeres Associacions de Veïns.

Escàndol Matesa.

Joan Carles de Borbó es nomenat successor a títol de rei.

Es funda la Coordinadora de Forces polítiques de Catalunya.

1970

Procés de Burgos. Solé Barberá, entre els advocats defensors. Manifestacions i assemblees en solidaritat amb el poble basc.

Tancada a Monserrat

Es constitueix el Comitè Nacional de la Joventut Comunista de Catalunya.

1971

Vaga a la Seat. La policia mata a l'obrer de CC.OO i del PSUC Antoni Ruiz Villalba.

7 de novembre: es funda l' Assemblea de Catalunya a l'església de St. Agustí de Barcelona. El PSUC hi és representat per Antoni Gutierrez Díaz.

Mitin comunista al parc de Montreau a París amb la assistència de 50.000 persones i en el que intervé S. Carrillo i "Pasionaria".

"Testament a Praga" de Teresa Pàmies guanya el premi Josep Pla de novel·la.

1972

14 de febrer. Jornada contra la Llei General d'Educació.

Intensa campanya de solidaritat amb Vietnam

Primera convocatòria important de l'Assemblea de Catalunya: el 12 de novembre a Ripoll.

"Treball" torna a ser editat totalment a Catalunya. Es dirigit per Joaquim Sampere, que és també secretari de redacció de Nous Horitzons.

VIII Congrés de PCE a Praga.

1973.

Gener: III Congrés del PSUC. Hi participen 200 delegats i delegades. Josep Moix i Gregori López Raimundo tornen a ser escollits President i S. Gral respectivament.

Vaga a la central tèrmica del Besòs. Mort per la policia el militant del PSUC Manuel Fernández Márquez.

1er de Maig a S. Cugat del Vallés. Convoca la Assemblea de Catalunya.

Agost: Mor a Praga el President del PSUC Josep Moix.

Son detinguts els 113 membres de la Comissió permanent de la Assemblea de Catalunya. Ampli moviment de solidaritat.

Es funda a Calafell "Cristians pel socialisme".

1974

Són detinguts seixanta membres de la Comissió permanent de l'Assemblea de Catalunya. Davant les protestes són ràpidament alliberats.

Es funda la Unió de Pagesos.

Es presenta a París la Junta Democràtica.

La majoria dels militants del grup "Bandera Roja", encapçalats per Jordi Solé Tura, Alfons Carles Comín, Jordi Borja, etc. s' incorporen al PSUC.

Vaga a la Seat

Felipe González és escollit Secretari General del PSOE en el XXIII Congrés.

1975

Es celebra el cicle de conferencies "Terceres vies a Europa", primera presentació en un acte legal de les propostes polítiques dels partits antifranquistes. El PSUC hi és representat per J. Solé Barberà., que parlà sobre el "compromís històric".

A les darreres eleccions del sindicat vertical obtenen un gran triomf les candidatures unitàries i democràtiques. Promogudes per CC.OO: amb participació d'USO i independents.

II Conferència del PCE. S'hi aprova un manifest-programa on es concreta l'alternativa democràtica al franquisme.

Són executats dos militants d'ETA i tres del FRAP, enmig de grans protestes internacionals.

20 de novembre: mor el general Franco.

10 de desembre: Primer míting públic del PSUC. Es realitza a la Universitat i hi parla Isidor Boix.

Constitució del Consell de Forces Polítiques de Catalunya en substitució de la Coordinadora. El PSUC hi és representat per J. Solé Barberà i Gregori López Raimundo.

1976

40 aniversari del PSUC. Antoni Tàpies autor del cartell.

Esclat vaguista sense precedents. L'1 i 8 de febrer, manifestacions a Barcelona, convocades per l'Assemblea de Catalunya i la FAVB, per la llibertat, l'amnistia i l'Estatut de Autonomia. Seran un element decisiu per evitar el continuisme.

Març: es constitueix a Madrid Coordinació Democràtica, plataforma unitària dels partits antifranquistes de l'àrea central d'Espanya, per fusió de la Junta i la Plataforma.

Míting comunista al Pavelló Esportiu de Terrassa, sense permís per utilitzar la sigla del PSUC. És el primer acte autoritzat del Partit, el qual seguiran presentacions arreu de Catalunya, sempre amb restriccions.

Juny: míting socialista al Palau Blaugrana (10.000 persones). Participació massiva de la militància del PSUC.

Reunió del Comitè Central del PCE a Roma. Representa l'aparició pública dels dirigents comunistes de tot l'Estat i inicia la sortida a la superfície del PCE i el PSUC. S'hi adopta l'organització per agrupacions i s'obren diferents locals.

11 de setembre: primera celebració autoritzada de la Diada Nacional de Catalunya autoritzada des de 1938 a Sant Boi de Llobregat.

Octubre: Gregori López Raimundo es detingut i alliberat al cap de poques hores.

Comencen a retornar els exiliats, entre ells R. Vidiella.

15 de desembre: Referèndum per a la Reforma Política. Socialistes i Comunistes fan una crida a l'abstenció. L'aprovació de la Llei representa la liquidació de la legalitat franquista.