Resum d'una història des de 1977 a 1999

1977

Un escamot d'extrema dreta assassina al seu despatx professional al barri d'Atocha a Madrid a quatre abocats laboralistes i un empleat, militants del PCE. L'enterrament es converteix en una gran demostració antifeixista.

Es constitueix la "Comissió dels nou" per tal de negociar amb el govern la legalització dels partits i les garanties per unes eleccions lliures.

Conferència de premsa a Madrid: Carrillo, Marchais, Berlinguer.

3 de maig: el PSUC es legalitzat, unes setmanes després del PCE. Treball dirigit per Joan Busquets, s'edita setmanalment i es torna a vendre als quioscos.

Grans mítings durant la campanya electoral, entre els quals destaquen els del PSUC a un càmping de Gavà i al Parc de la Ciutadella amb més de 200.000 persones.

Juny: primeres eleccions des de 1936. El PSUC obté més de 564.000 vots. Es el segon partit més votat a Catalunya. Obté vuit diputats.

També són elegits dotze senadors de l'Entesa dels Catalans, encapçalats per Josep Benet, amb el suport de comunistes, socialistes, republicans i independents de l'Assemblea de Catalunya.

Es forma un govern de la UCD.

11 de setembre: gran manifestació unitària, amb un milió de catalans de catalans al Passeig de Gràcia.

Es celebrà per primer cop la Festa del Treball, al recinte de Montjuïc.

Restabliment de la Generalitat Provisional. Es forma un Govern d'unitat presidit per J. Tarradellas, amb presència de dos consellers del PSUC: Antoni Gutierrez Díaz i Ramon Espasa.

IV Congrés del PSUC a Barcelona. Hi participen 1.217 delegats. S'aprova un programa centrat en la lluita pel socialisme i la llibertat i en la consolidació de la democràcia i l'Autonomia de Catalunya. Gregori López Raimundo es elegit President i Antoni Gutiérrez Secretari General.

Acords de la Moncloa.

1978

Primeres eleccions sindicals lliures. A Catalunya el 67% dels delegats dels treballadors als Comitè d'Empresa són de CC.OO.

IX Congrés del PCE. La discussió sobre la transició a la democràcia es trasllada a un debat sobre la permanència de la referència de la referència leninista del Partit, que finalment es definit com "marxista, revolucionari, democràtic". S. Carrillo es escollit per última vegada Secretari General.

Barcelona acull a 30.000 persones en un Míting a la plaça Monumental de Braus en que intervenen Berlinguer, Gregori López Raimundo, Antoni Gutiérrez Díaz, S. Carrillo i Dolores Ibarruri.

I Congrés de la CONC, és escollit J.L. López Bulla.

6 de desembre s'aprova la Constitució Espanyola en Referèndum.

Congrés Constitutiu del PSC-PSOE per fusió del PSC (Congrés), FC del PSOE i PSC (Reagrupament).

1979

Segones eleccions generals. El PSUC torna a obtenir vuit diputats. Els socialistes trenquen l'Entesa dels Catalans. Es elegit el senador Josep Benet amb el suport del PSUC.

Es forma un nou govern de la UCD.

Eleccions municipals. El PSUC obté l'alcaldia a 34 ciutats i pobles (Sabadell, Cornellà, Badalona, Santa Coloma...) i 536 regidors.

Aprovació en Referèndum de l'Estatut d'Autonomia, en la redacció del qual han participat representants del PSUC.

CCOO refusa l'acord-marc entre la CEOE i la UGT.

1980

Vaga general d'Universitats contra el projecte de Llei d'Autonomia Universitària (LAU)

Eleccions al Parlament de Catalunya. Forta abstenció. Són elegits vint-i-cinc diputats del PSUC. Es forma un govern minoritari de la Generalitat presidit per J. Pujol.

Acte d'homenatge als militants del PSUC morts per la llibertat.

II Congrés de la CONC- s'hi aprova la incorporació d'USO de Catalunya i propugna la unitat sindical amb UGT.

En les eleccions sindicals a Catalunya, CCOO obté el 40% dels delegats a comitès d'empresa, pel 30% de la UGT.

Mor Alfons Comín.

Vot de censura al president Suárez promogut per socialistes i comunistes.

1981

V Congrés del PSUC. L'anàlisi de la transició és traslladada a un debat sobre la referència eurocomunista, que és ratificada en l'informe polític i eliminada en les tesis programàtiques. López Raimundo i Gutierrez Díaz no es presenten a la reelecció. Són elegits Francesc Frutos Secretari General i Pere Ardiaca President del partit. Aquest últim serà destituït mesos després pel Comitè Central.

Andreu Claret, nou director de Treball.

23 de febrer. Cop d'estat fallit.

12 de març, a les 12 hores, a tot l'Estat, un minut de silenci contra el terrorisme i per la democràcia.

X Congrés del PCE. Santiago Carrillo és reelegit Secretari General.

Acord UCD-PSOE sobre les autonomies. Partits que sumen el 63% de la representació parlamentària estan en contra de la LOAPA.

Conferència Nacional del PSUC, en la qual es retorna, en un ambient tens, el terme eurocomunisme a les tesis programàtiques.

El CC expulsa dotze membres Es produeix una escissió del PSUC i es formarà el PCC.

1982

VI Congrés del PSUC. Gregori López Raimundo i Antoni Gutierrez Díaz són elegits President i Secretari General respectivament.

Joan Sanjuan, nou director de Treball

El govern de la UCD firma el tractat adhesió d'Espanya a la OTAN.

Judici contra els militars colpistes del 23 F.

Mor Rafael Vidiella.

Eleccions generals, el PSOE obté majoria absoluta. Gran part del vot comunista El vot del PSUC passa al PSOE o a l'abstenció. El PSUC obté a l'entorn del 160.000 vots i el PCC uns 45.000.

1983

Eleccions municipals, en les quals el PSOE torna a obtenir la majoria. El PSUC recupera vots respecte a les eleccions generals, però en perd respecte a les municipals de 1979.

S'aprova el decret de reconversió siderúrgica.

TV3 comença a emetre.

Els GAL cometen el seu primer atemptat.

1984

Escissió al PCE. Es constitueix el PCPE.

Eleccions al Parlament de Catalunya. CiU obté majoria absoluta. El PSUC obté únicament sis diputats.

Jordi Guillot director de Treball.

Comencen els tràmits de l'afer Banca Catalana.

Felipe González defensa al Congrés de diputats la permanència d'Espanya a la OTAN.

1985

A sol·licitud del PSUC, el Consell de la Generalitat trasllada a Barcelona les cendres de Joan Comorera.

Acord per l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea.

VII Congrés del PSUC. Gregori López Raimundo deixa la presidència del partit. Antoni Gutierrez Díaz, secretari general. S'aprova una renovació en el si del partit, expressada en l'elecció d'una secretaria política i l'obertura a possibles coalicions electorals amb d'altres forces d'esquerra.

Vaga general en contra del projecte de llei que retalla dels pensions, convocada per CCOO entre d'altres organitzacions socials i sindicals.

L'abast de la convocatòria es convertí en una fita històrica.

Gorbatxov és nomenat secretari general del PCUS.

1986

Referèndum de l'OTAN. A Catalunya guanya el NO i a Espanya el SI.

Eleccions generals. El PSOE obté majoria absoluta. El PSUC es presenta en coalició amb l'Entesa de Nacionalistes d'Esquerra i independents.

Els resultats (123.000 vots) són per sota dels previstos, la secretaria política dimiteix. Rafael Ribó és escollit secretari general.

23 de juliol. 50 aniversari de la fundació del PSUC.

Desembre: IX Conferència Nacional del PSUC. S'aprova avançar cap a un projecte nacional d'esquerres, que mesos més tard es concretaria en la Federació Iniciativa per Catalunya.

1987

23 de febrer. Fundació d'Iniciativa per Catalunya, federació formada pel PSUC, PCC, ENE i independents.

CCOO guanya les eleccions sindicals.

Dies 4 i 5 d'abril. I Jornada Nacional d'Iniciativa per Catalunya. S'hi aproven les tesis sobre els següents eixos: lluita per transformar la societat; afavoriment de la participació ciutadana; defensa dels drets humans; defensa activa de la pau; desenvolupament de l'autogovern encaminat a aconseguir majors quotes d'autodeterminació.

10 de juny, Eleccions municipals i al parlament europeu. IC supera el resultat obtingut per les forces de la federació a anteriors conteses.

19 de juny: atemptat d'ETA a Hipercor.

4 de juliol. II Jornada Nacional d'Iniciativa.

14 de novembre. III Jornada Nacional d'Iniciativa. Es defineixen les línies marc del programa d'Iniciativa per a les properes eleccions autonòmiques.

28 de desembre: El PSUC cedeix el seu Arxiu Històric a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

1988

4 de gener. Mor Soler Barberà.

24 de gener X Conferència Nacional del PSUC. Es debaten i aproven les aportacions als documents del XII Congrés del PCE.

12 de març IV Jornada Nacional d'Iniciativa. Es concreta el programa electoral per les eleccions autonòmiques.

29 de maig, Eleccions al Parlament de Catalunya. IC obté 209.000 vots.

El Comitè Executiu del PSUC crea una comissió d'unitat per tal d'avançar cap a la unitat orgànica amb les diferents organitzacions comunistes (PCC, PTC-UC, OCBR).

14 de desembre. Vaga general.

Dies 16, 17 i 18 de desembre de 1988. VIII Congrés del PSUC. Ribó és confirmat Secretari General. El CC es renova en un 56% i la secretaria política en un 50%.

1989

23 de Juny, per manca de sintonia el PCC abandona IC, a les Eleccions Generals IC es queda amb 136.000 vots.

Congrés d'unitat comunista: Sectors del PCC, del PT-UC i de OCBR s'integren al PSUC.

Desembre: Cau el mur de Berlín.

1990

Gener: Conferencia Nacional del PSUC que acorda projectar l'acció pública del PSUC a través d'IC.

I Assemblea Nacional d'IC, aprovació del Manifest d'IC.

La direcció comença a obstruir el funcionament regular del PSUC.

1991

22 de març Comitè Central del PSUC: decideix incorporar automàticament tots els militants a IC, el establiment d'una quota única PSUC-IC i el traspàs de locals i la Festa del Treball a IC.

Agost: cop d'Estat a l'URSS, desfenestrament de M. Gorbatxov.

Dissolució de Iugoslàvia, inici de guerra als Balcans.

Eleccions municipals.

1992

II Assemblea Nacional d'IC. S'aprova el Manifest-Programa i un Document de Principis.

Eleccions autonòmiques encapçalades per Rafael Ribó. IC es queda amb 171.000 vots.

1993

Març es celebrà la IIIª Assemblea Nacional de IC. Desprès de una forta discussió interna, Ribó assegura haver entès el missatge de enfortir el discurs social i millorar les relacions amb IU. Es escollit de nou per unanimitat President d'IC.

Eleccions Generals també encapçalades per Rafael Ribó. IC es queda amb 187.000 vots.

1994

Eleccions Europees

1995

Es deixa de celebrar la Festa del Treball (traspassada a IC) per falta de participació i recursos. Mentre la Fiesta del PCE a Madrid registra records d'assistència i es converteix en punt de referència política indiscutible.

El sector majoritari d'IC rebutja incorporar a IC el PCC i els Verds. A canvi els ofereix participar en una coalició electoral per mantenir a dins d'IC l'actual majoria. Apareix la coalició IC-Els Verds, que inclou al PCC i als independents.

Eleccions Autonòmiques també encapçalades per Rafael Ribó, IC aconsegueix arribar als 312.000 vots, amb l'ampliació d'IC a una coalició. Desprès aquesta quedarà congelada en el seu funcionament intern al igual que el PSUC.

Eleccions Municipals, IC obté 9 alcaldes i 373 regidors.

1996

Març Eleccions Generals, IC es queda en 297.000 vots tot i la forta estirada de IU i la greu crisi del PSOE. Victoria del PP, Aznar arriba a la Presidència del Govern de l'Estat.

Novembre: IV Assemblea de IC: per primera vegada apareix una oposició alternativa a Rafael Ribó al si d'IC. El Col·lectiu Roig, Verd i Violeta impulsat amb el "Manifest pel PSUC" assoleix. a pesar dels diversos obstacles formals en l'elecció de delegats, un resultat final de 33%. Aquest resultat es produeix malgrat que dels 748 votants, mes de 100 eren directament procedents de l'anterior CPN (no escollits a les organitzacions de base). Per primera vegada també es presenta un candidat alternatiu (Ramon Luque) a la Presidència d'IC .

Desembre: desprès d'una forta difusió del "Manifest pel PSUC", la direcció intenta convocar el IX Congrés del PSUC sense documents i sense procés de discussió, pel 15 i 16 de març, amb la intenció de procedir a la seva dissolució.

1997

Febrer: es convoca pel 10 de maig el IX Congrés del PSUC. Les organitzacions escolliran poc més de 300 delegats, per contra més de 150 persones que hi participaran directament com membres de l'anterior Comitè Central. Tot i això, la direcció es veu obligada a presentar documents polítics i a acceptar el termini mínim de discussió que estableixen els estatuts del PSUC.

El "Manifest pel PSUC" davant les notables deficiències del document de Rafael Ribó (més curt que els canvis d'Estatuts que es proposen) presenta un document polític alternatiu.

El congrés es va tancar de forma precària: per una banda Ribó partidari de la dissolució, no va aconseguir el nombre suficient de delegats (66%), malgrat haver introduït més de 150 delegats nats. D'altra banda el "Manifest pel PSUC" no va aconseguir reactivar de forma regular el funcionament del PSUC. Mes aviat al contrari. Ribó va forçar una sèrie de mesures que intentaven paralitzar encara mes l'activitat del PSUC. Destaquem entre elles les més escandaloses: formació de un Comitè Central monolític impedint la presentació de la llista alternativa del "Manifest pel PSUC", impedir l?afiliació des de les agrupacions (només el Comitè Central pot autoritzar ingressar en el PSUC), la substituciódel Secretari General per un directori de cinc persones per diluir responsabilitats, etc.

Front a això, els comunistes del PSUC no es varen resignar a que es mantingués el marc jurídic del PSUC, precisament per frenar la seva activitat. "El Manifest" des del dia després del congrés comença a reunir les agrupacions per a conduir la força desenvolupada en el marc del debat congressual (d'un partit que portava 9 anys paralitzat) per reactivar el PSUC, malgrat totes les restriccions formals.

El 14 de juny es produí una Assemblea, en la que "Manifest pel PSUC" es constituí com el "PSUC viu" amb la voluntat de treballar per un Congrés Extraordinari, que permetés la definitiva realització del partit. S'escull una Comissió Central, un Grup Executiu, un nucli i un coordinador, per omplir el buit deixat per Ribó per organitzar als comunistes del PSUC, afiliar a nous militants, donar un marc pels debats, transferir les informacions i preparar en definitiva el X Congrés del PSUC. El Grup Executiu acordà iniciar la publicació de "El manifest" com circular central del PSUC viu. El PSUC viu assumeix les relacions històriques d'agermanor amb el PCE i viceversa.

1998

S'inicia el projecte de construcció d'un moviment socio-polític que es proposa defensar una democràcia radical i participativa, base d'un nou ordre mundial més just i solidari. En aquest projecte el PSUC convergeix amb diverses forces per impulsar el procés constituent de moviment social i polític que permeti cohesionar les voluntats de transformació social a Catalunya. En aquest esforç, aconseguim establir un grup promotor amb independents i organitzacions com els Col·lectius Llibertaris, POR, PASOC, Col·lectiu Roig Verd Violeta i PCC.

Del 29 al 31 de maig, es celebra l'Assemblea Constituent d'Esquerra Unida i Alternativa, desprès d'un procés constituent a tot Catalunya. Es defineixen principis, estatuts i direcció. Es escollit un ampli Consell Nacional, que expressa la diversitat de corrents tradicions al si d'EUiA. José Manuel Paton es escollit President i Antoni Lucchetti Coordinador General. Esquerra Unida i Alternativa neix com una força corresponsable del projecte polític de Izquierda Unida, i amb l'objectiu comú d'un model d'estat alternatiu i de classe, federal, republicà, no uniforme i plural, on puguin conviure totes les situacions diverses per motius històrics, culturals o de llengua. Per l'Esquerra Transformadora, les relacions entre els pobles s'han de basar en la igualtat, permetent la construcció d'espais de cooperació i de sobirania compartida

Del 14 al 15 d'Octubre, el Partit celebra el seu X Congrés. El congrès del "PSUC viu". El congrés impulsa la reorganització del Partit, aprova el seu programa i estatuts, es dota de un nou Comitè Central i escull a Antoni Lucchetti com a Secretari General.

1999

13 de Juny. EUiA enfronta per primer cop una contesa electoral. En la convocatòria a eleccions municipals, presenta candidatura a 98 municipis de Catalunya. El resultat a Barcelona no és gens satisfactori, donat que no s'aconsegueix l'objectiu mínim de que durant la campanya es difonguin les sigles de EUiA, identificant-la com a l'única alternativa real a l'esquerra del PSC. Tot i això s'obté representació als ajuntaments d'altres poblacions com ara Hospitalet, Badalona...

A juliol reapareix regularment Nou Treball, com a portaveu del Partit, que ja havia anat desenvolupant diverses revistes sectorials i locals (Veu Rebel, el butlletí de Barcelona, etc.). Es celebra amb la presencia del PCE, el Partit Comunista de Cuba i del PC de Catalunya, el sopar de celebració de la fundació del PSUC a juliol de 1936.

17 de Setembre. Eleccions al Parlament de Catalunya. Rafael Ribó, que segueix mantenint legalment la propietat jurídica del PSUC, aposta definitivament per fer costat a l'opció de Maragall, renuncien a presentar-se a Girona, Lleida i Tarragona. Es produeix una campanya electoral polaritzada per les imatges de Pujol i Maragall i en que es defuig el debat de programa (en que els candidats comparteixen política econòmica i aspectes fonamentals de les seves propostes). La marginació mediàtica d'EUiA és decissiva i no treu cap escó.