PSUC VIU OPINIÓ

L’home més ric d’Itàlia que, curiosament, també és el primer ministre, ha dit que els xinesos “fan servir nens bullits per a fertilitzar el camp”. Ho ha dit un cop i l’ha repetit un altre: “Mao bullia nens”. “I Bambini bolliti dalla Cina” titulava la premsa del règim feudal italià –tant la pública com la privada- al dia següent. Com és possible que un cap d’Estat pugui afirmar aquestes coses? Només una persona acostumada a l’humor estil “Telecinque” pot fer-ho. Però el pitjor és que no és cap broma, sino que assitim al principi del final de les relacions entre Europa i la Xina, un país al qual se li està començant a retreure que sigui comunista. En realitat, a Pekin se li retreu que estigui fent més negocis que els Don Corleones de la màfia berlusconista-bushista. I que, a sobre, siguin rojos.

Lògicament, a la Xina no s’han bullit, ni es bullen, nens. Almenys, no de forma “oficial”, com tampoc se’n bullen a Itàlia (encara que, veient com són els programes de la TV berlusconiana, qui sap). Però aquesta manera de pensar, d’englobar els xinesos a dins de la categoria pèrfida –Fu Manchú– és tan vella i supersticiosa com el propi imperialisme atlàntic-occidental. Les autoritats xineses ja han presentat la seva enèrgica protesta. Si la dreta italiana no vol quedar-se sense ordinadors portàtils ni càmeres digitals, si vol conservar avantatges a l’Orient, faria bé de no enervar Pekin.

Però qui sap. A pocs dies per a les eleccions generals, el rei Sol de Milà ha entrat en una espiral surrealista digne d’una película de Buñuel. No pot reprimir la seva manera de fer política, basada en guanyar “targets” d’ audiència costi el que costi. L’empresari-president, el capitalista-estatalista, el monigot plastificat Berlusconi –un home vell de 70 anys– interactua mediàticament amb els italians com si fós Raffaella Carrà, en un decadent “show” de dissabte a la nit qualsevol. Berlusconi, doncs, no és cap xaval ni viu a la Cina, però després d'aquestes declaracions hom pot sospitar que ell sí que està una mica bullit. Del cervell, per ser més exactes... Que s’acabi l’espectacle, si us plau!