|
PER UNA ESCOLA PÚBLICA DE QUALITAT |
|
|
|
|
divendres, 05 maig de 2006 |
COORDINADORA D’AMPAS DE GRÀCIA
Els pares i mares de les escoles i instituts públics de Gràcia no participem de l’eufòria amb que la Conselleria d’Educació està donant a conèixer el Pacte Nacional per a l’Educació (PNE). Creiem que aquest acord no recull ni de lluny les demandes per a les quals des de la Coordinadora d’AMPAS de Gràcia ens hem mobilitzat en diverses ocasions i que tenen com a eix vertebrador la idea de que l’escola Pública ha de ser l’escola de tothom perquè es basa en principis de solidaritat, diversitat i igualtat d’oportunitats.
Els 20 anys d’aplicació dels Concerts Educatius previstos a la LODE, han generat una gran diferenciació social entre l’alumnat dels Centres Públics i el dels Centres Privats Concertats, amb una població escolar fortament segmentada en funció de la classe social i l’origen cultural de manera que són els centres públics els que han assumit la immensa majoria de l’alumnat de les classes socials més desfavorides i gairebé la totalitat de l’alumnat amb necessitats educatives especials o amb risc d’exclusió social.
Les nostres propostes, per intentar canviar aquesta situació sempre s’han orientat a demanar l’aplicació de les següents mesures:
a)Apostar fermament per l’ensenyament públic augmentant significativament els seus recursos econòmics i humans amb l’objectiu de prestigiar l’escola pública i fer-la realment l’escola de tothom, independentment de l’origen social i cultural del seu alumnat.
b)Limitar els concerts als centres privats que “satisfacin necessitats d’escolaritza-ció o que atenguin a poblacions escolars de condicions socio-econòmiques desfavorables” (LODE, art. 48) i vetllar pel compliment de la legalitat.
c)Establir mecanismes per tal que els centres privats que tinguin voluntat de servei públic, es puguin integrar en la xarxa pública
El Pacte Nacional per l’Educació no conté cap mesura que vagi en aquesta línia. Al contrari, la creació del Servei Públic Educatiu que “pot ser prestat pels poders públics i per la iniciativa social” es l’antítesi d’aquestes mesures ja que:
a)Aposta per un teòric pla d’igualtat entre les escoles de titularitat pública i les de titularitat privada, però els centres concertats no tindran la transparència d’un model públic i participatiu de gestió, ni un sistema semblant de selecció del professorat, ni els mateixos criteris d’admissió d’alumnes, ni controls públics de la despesa econòmica; sense oblidar que la immensa majoria de centres concertats tenen un ideari propi i uns objectius de benefici econòmic. Com que la situació de partida és clarament favorable a les escoles de gestió privada, només cal deixar que actuï el “lliure mercat” per tal d’aprofundir en l’actual divisió social de l’alumnat.
b)Incrementa un 30% el mòdul de despeses de funcionament corresponent al concert en concepte de major despesa per atendre a la gratuïtat de les activitats complementàries de tot l’alumnat
c)Estableix uns concerts “a la carta” amb cadascun dels centres privats que s’incorporin al compromís de gratuïtat mitjançant el que s’anomenat com a “contractes programa” als quals es dedicaran d’entrada 91.422.162,72 €. Cal destacar que els centres privats concertats disposen d’un període transitori de 6 cursos durant el qual, i mentre no s’hagin revisat amb caràcter general els mòduls econòmics de depeses de funcionament, podran continuar rebent aportacions de les famílies.
Així doncs, el P.N.E. apuntala dos models de centre educatiu adreçats a poblacions escolars de diferent extracció social i cultural, reservant als de titularitat pública el seu paper de servei públic en les seves vessants d’igualtat d’oportunitats, de superació de les diferències socioeconòmiques, de generació de convivència i d’escolarització d’alumnat amb especials dificultats.
El Servei Públic Educatiu és la negació del principi ”Escola Pública per a tothom” (tant pels rics com pels pobres) com a garantia de qualitat educativa i d’integració social perquè significa la consolidació d’un doble model escolar que atorga un caràcter assistencial a l’escola pública i la situa en una posició subsidiària respecte de la privada concertada.
Respecte la implantació de la sisena hora a primaria creiem que ni és necessària, ni millora la qualitat de l’ensenyament ni tampoc mai no ha format part de les nostres reivindicacions.
No volem que es justifiqui l'allargament de la jornada escolar per la demanda dels pares i mares de l'alumnat. Considerem que un major temps de permanència de l’alumnat als centres no ajuda a la conciliació entre vida familiar i laboral. S'han de promoure mesures socials que contemplin la reducció i flexibilització dels horaris laborals, que permetin als dos membres de la parella compartir una part del seu temps amb els fills o filles i d’aquesta manera millorar llur acció educativa
Ens hi oposem a que la sisena hora a l’ensenyament públic, sigui la torna perquè determinades escoles privades puguin augmentar els seus ingressos a canvi d’una gratuïtat formal que ja s’hauria de produir ara. Si l’objectiu és equiparar l’horari de tots els centres que s’integrin en el nou Servei Públic Educatiu, deplorem que el model que es proposa sigui l’horari de l'escola privada-concertada que es veurà beneficiada amb un increment en el seu concert.
Entenem que amb els recursos que es destinaran a cobrir la sisena hora, es podrien implementar altres mesures com l’increment de recursos materials i humans i la reducció d’alumnes per classe, que sí contribuirien a millorar la qualitat de l’ensenyament públic. Sentim que la Conselleria d’Educació hagi optat per la quantitat en lloc de la qualitat.
Creiem que un govern d’esquerres hauria de potenciar l’ensenyament públic del nostre país i no plegar-se als tripijocs de sectors socials i ideològics amb interessos molt concrets, que poc tenen a veure amb els principals problemes de l’ensenyament públic a casa nostra.
|
