|
L’economia catalana al 2005 |
|
|
|
|
dilluns, 03 juliol de 2006 |
David Rodríguez Albert
L’economia catalana ha crescut el 3.3% durant el 2005, superant la mitjana de la UE. Pel costat de la demanda, aquest creixement es produeix sobretot per l’augment de la demanda interna (famílies, empreses i sector públic). Pel que fa a l’oferta, els sectors que han crescut més són els serveis i la construcció, amb una caiguda de la indústria.
En quant als pressupostos del 2006, són expansius però menys que els del 2005. La despesa augmenta un 10.8% mentre el PIB nominal ho fa el 6.6%. Els ingressos creixen el 12.9%, i una quarta part d’aquest augment es déu al nou finançament sanitari. La pressió fiscal dels impostos propis creix del 8.5% al 8.9%, sobretot gràcies a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (degut a l’augment del preu de l’habitatge). La regressivitat fiscal s’incrementa, ja que els impostos indirectes tornen a créixer per sobre dels directes.
Els principals problemes de l’economia catalana són els següents:
1) El model de creixement no és sostenible a llarg termini, ja que es basa en la construcció i els serveis de baix valor afegit i treball poc qualificat.
2) La indústria està decreixent i perdent llocs de treball.
3) La productivitat només augmenta un 0.6%.
4) L’ocupació creix i l’atur disminueix, però la temporalitat augmenta fins al 25.4%, sobretot en el sector privat.
5) Els salaris dels convenis creixen un 3.75%, mentre que el benefici net empresarial ho fa el 11.1%.
6) S’incrementa la regressivitat fiscal i es manté l’elevat dèficit social.
7) La inflació creix del 3.5% al 3.9%, incrementant-se encara més el diferencial amb la UE. Això no és degut als costos laborals per treballador (que han baixat), sinó a la dependència energètica, als elevats marges empresarials (sobretot en distribució comercial), als concerts de serveis públics (educació i peatges) i a l’augment de la regressivitat fiscal.
8) S’incrementa el dèficit comercial degut a l’alta dependència energètica i al descens de l’euro.
9) Els tipus d’interès comencen a pujar, fet especialment perillós degut a l’elevat deute de les famílies.
10) El preu de l’habitatge segueix incrementant-se fins a nivells que impedeixen l’exercici del dret bàsic a la vivenda.
Per tal d’afrontar aquests greus problemes, es fan necessàries mesures com aquestes:
1) Una política industrial activa que afronti decididament el problema de les deslocalitzacions.
2) Un increment de la inversió en R+D, educació i infraestructures sostenibles.
3) Un pla de xoc contra la temporalitat i la sinistralitat laborals.
4) La disminució de la jornada laboral a 35 hores per llei sense reducció salarial.
5) Un pla urgent per a conciliar la vida familiar i laboral de tots els treballadors.
6) Un increment de la progressivitat i de la pressió fiscals
7) Un creixement de la despesa social fins a convergir amb la UE.
8) Una aposta decidida per les energies renovables que disminueixi la dependència energètica del gas i del petroli.
9) Altres mesures contra el creixement de la inflació, com la disminució dels marges empresarials en la distribució comercial i dels concerts (que poc a poc s’han de suprimir).
10) Aprovació urgent de la llei pel dret a l’habitatge i intervenció pública immediata que posi un límit al preu de la vivenda.
|
