|
Quina primavera, pot néixer del crim? |
|
|
|
|
dilluns, 21 agost de 2006 |
Francesc Font
Quan en els països ocupats per les tropes nazis els denominats partisans, maquis o resistents (és a dir, tècnicament terroristes) cometia un atemptat, sovint la resposta era executar grups de gent civil, en alguns casos fins i tot arrasar pobles sencers. Per complicitat, encara que fos passiva.
No ens enganyem ni fem jocs de paraules: bombardejar ciutats, pobles, ambulàncies, hospitals, gent civil que fuig, ponts, centrals elèctriques, observadors de l’ONU, impedir que la Creu Roja actui, etcètera, està en el mateix nivell.
I no ens val argumentar que els segles de patiment del poble jueu, un fet ben cert, justifica la necessitat que aquest poble tingui un territori propi, perquè aquest patiment va estar a l’Europa cristiana, no pas a Palestina. En tot cas, el deute és nostre, no dels dissortats palestins als qui es va expulsar de les seves terres utilitzant pràctiques absolutament terroristes, ja que si parlem de Hamas o de Hezbol·làh, també hauríem de parlar dels mètodes terroristes que va practicar la Haganà per apoderar-se de terres fèrtils i construir assentaments, i els mètodes que practiquen els qui ara mateix arrasen oliveres per construir un mur. Que aquest és l’origen del problema.
I no s’hi val titllar d’antisemita tot aquell que diu que la política d’Israel és cruel i inhumana, i per tant intolerable. I no s’hi val, perquè els qui som radicalment antirracistes —i per tant no creiem que hi hagi races superiors o inferiors, bones o malvades, escollides o maleïdes— el que estem dient és que allò que hi ha són grups humans que en determinat moments són víctimes, i cal estar al seu costat, però que en altres moments poden ser botxins. I cal dir-ho en veu alta. Per cert, que jueus i àrabs són dos grups humans igual de semites.
Aquests dies, i per tal de no deixar-nos dur per la ràbia, a casa hem posat les emocionants Cançons del gueto, moltes d’elles nascudes als camps d’extermini, i cal dir a certs defensors de la iniqua agressió israeliana, que és del tot immoral aprofitar-se d’aquells terribles patiments per justificar una política nacional tan agressiva i expansionista. I que reflexionin sobre el que és diu a una d’elles: “Quina primavera, pot néixer del crim?” |
