|
La Fundació AAVC decideix tancar Hangar |
|
|
|
|
diumenge, 24 desembre de 2006 |
El centre de producció d’arts visuals -situat a Can Ricart- està sotmès a un
setge que impedeix l’atenció al públic i l’activitat quotidiana
El patronat de la Fundació AAVC, reunit aquest matí amb caràcter d’urgència
ha decidit tancar Hangar fins que no s’aixequi el setge al que està sotmès.
La decisió s’ha pres in extremis, després d’una setmana d’infructuoses
gestions davant l’Ajuntament de Barcelona per aixecar unes estrictes mesures
de control de seguretat, dutes a terme per una agència privada i una dotació
de la guarda urbana, que impedeixen l’accés als usuaris i visitants i fan
impossible el normal funcionament del centre.
Hangar està situat al recinte de Can Ricart. Des del passat 14 de desembre,
dia que es va produir el desallotjament del col·lectiu “la Makabra” que
havia ocupat les naus contínues, s’ha construït un mur que divideix la plaça
de l’entrada, s’han tancat les portes metàl·liques d’accés al recinte i
s’han aplicat la prohibició d’e lliure entrada –en ocasions amb coaccions i
maltractes- al recinte i a l’edifici d’Hangar.
Situacions surrealistes
Fins aquest matí l’accés a Hangar estava restringit a una reduïda llista de
treballadors i artistes residents que havien d’identificar-se mostrant el
seu DNI i només es permetia l’entrada simultània a tres persones
desconegudes (o no incloses a la llista). Aquest matí, l’Ajuntament ha
acceptat ampliar la llista però ha anul·lat l’entrada de les tres persones
desconegudes.
Durant aquesta setmana s’han produït diverses situacions “surrealistes”, de
prohibició d’accés al recinte a persones no incloses a la llista. Es el cas
de Zach Lieberman, un dels software/artistes més prestigiosos i reconeguts
del món, resident al Laboratori d'Interacció d'Hangar, que no va poder
accedir a l’edifici el dijous 14. Eulàlia Valldosera no va poder entrar a
Hangar per veure els espais disponibles per a preparar la seva propera
producció que presentarà d’aquí a un any al Palacio de Velazquez de Madrid.
Estivaliz Alvarez i Idoia Millana, de l'equip tècnic d'Arteleku, de viatge
per Barcelona, no van poder visitar Hangar aquell mateix dia.
Divendres 15 es va prohibir l'entrada d’un funcionari de la Generalitat que
venia a fer una visita relacionada amb l'expedient de declaració de Bé
d'Interès Cultural.
L’artista Raquel Friera, que el passat dilluns 18 es dirigia a Hangar per
ser assessorada sobre un projecte de producció, va haver de girar cua al
veure negada la seva entrada. Rose Kowalski va anul•lar un càsting que havia
preparat pel dimarts 19 perquè la convocatòria era àmplia i els candidats no
constaven a la llista de persones autoritzades. Les components de Ràdio
Paca, col•lectiu resident a Hangar, han hagut de fer gravacions a un altre
indret. Job Ramos, professor de la Facultat de Belles Arts i un grup dels
seus alumnes van haver d’escalonar la seva visita a Hangar en grups de tres
en tres.
Avui mateix, dijous 21 de desembre, la reunió de la Comissió de Programes
d’Hangar -el jurat independent que tria els artistes que obtenen un taller
d'Hangar o que formen part d’un programa de residències o intercanvi a
l’estranger-, s’ha vist obligat a reunir-se a un bar proper al centre doncs
els guardes jurats de l’entrada han prohibit l’accés a l’edifici dels
crítics d’art David G. Torres i Martí Manent que havien de presentar un
projecte.
El Patronat de la Fundació AAVC ha qualificat la situació de molt enutjosa,
doncs perjudica greument l’activitat del centre, impedeix la prestació dels
serveis que ofereixen a la comunitat artística i afecta l’estabilitat
psicològica de l'equip de treball, col·laboradors i usuaris.
La Fundació AAVC considerarà la reobertura del centre així que s’aixequi el
setge i es restableixi el lliure accés a l’edifici sense cap tipus de
limitació i impediment,
Espais per a la creació?
El tancament –esperem que provisional- d’Hangar coincideix en el temps amb
la presentació del Pla Estratègic de la Cultura. Un document que s’ha hagut
de rectificar a corre cuita per situar en un primer pla un “projecte de
xarxa de fàbriques per a la creació”, amb la intenció de contrarestar
l’impacte dels desallotjaments del col·lectiu “la Makabra” de les naus del
carrer Tanger, primer, i de Can Ricart, després. El cas “Makabra” ha
convertit en titular periodístic un tema –la manca d’espais per a la creació
i les difícils condicions de vida dels artistes- que ja fa temps que es
venia denunciant.
L’AAVC, el 30 de setembre de 2004, davant el desallotjament dels artistes de
Can Font –al mateix recinte de Can Ricart-, va fer pública una nota de
premsa que deia: “amb la desaparició d'aquests espais es culmina una
dinàmica d’expulsió dels artistes que s’havien instal·lat a les velles naus
industrials en desús del Poblenou. L’any 1996, el primer que es va
organitzar Tallers Oberts Poblenou (TOP) seguint l’èxit de la convocatòria
de Ciutat Vella, 38 artistes varen obrir els seus espais al públic. L’edició
dels TOP del 1998 va arribar al màxim amb 115 tallers oberts. Amb la
desaparició, l’any següent, dels espais de Can Saladrigas i “El Submarí” la
davallada ha estat constant fins a la darrera edició dels TOP que va tenir
lloc el juny de 2002 i que només va comptar amb 55 participants. Des
d’aleshores només s’organitza “Hangar Obert” dues convocatòries a l’any de
jornades de portes obertes i activitats...”
La nota de setembre de 2004 acabava: “volem cridar l’atenció de l’ICUB sobre
la manca d’espais i oportunitats per a la creació i l’emplaça a iniciar
decidides i veritables polítiques culturals. Més concretament, l’AAVC
reclama la reconversió d’edificis en desús al Poblenou, en el mateix recinte
de Can Ricart, Can Saladrigas, l’Escocesa o l’antiga fàbrica Olivartés en
espais a preus assequibles per a creadors”.
Un informe recent -elaborat per Hangar - indica que els actuals 12.000 m2
d'espais i tallers d'artistes existents al barri de Poblenou es reduiran a
poc més de 2.800 m2 en els propers temps.
Allò que converteix el Pla Estratègic de la Cultura en pura retòrica i
propaganda pre-electoral és que no hi consta cap pla d’inversions
econòmiques ni cap compromís concret.
Barcelona, 21 de desembre de 2006
|
