|
Pensament d'Agustí de Semir (i 10) |
|
|
|
|
diumenge, 24 desembre de 2006 |
10. Què pot fer doncs, avui l’esquerra?
Ha de fer política, treballar sobretot en el terreny de les idees i de la organització. Ha de ser conscient que el temps és llarg i ha d’estar convençuda que racionalment i moralment l’actual situació no pot continuar. Pot ser difícil definir i trobar el bé, però és fàcil reconèixer el mal. Serà un treball molt i molt lent que jo resumiria dient que
1. ha de prendre consciència de què els propers anys seran dolents. I que això comporta que tota la nostra formació hauria de servir per elaborar els elements d’una ideologia i divulgarla.
2. ha de reinventar el sistema del pensar col•lectiu, obrir debats, revistes, convocar tertúlies, fer-se presents als mitjans de comunicació, publicacions senzilles pel gran públic, etc. i fer-ho sistemàticament, crear els instruments i dedicar-hi diners.
3. ha d’encoratjar el naixement d’experiències, sigui des dintre o des de fora del sistema, des de la gestió d’un càrrec públic o des d’una experiència contracultural.
4. ha de treballar en xarxa, i una xarxa que englobi ja tot el món. Les noves tecnologies ho permeten. Vincular-se uns als altres, analitzar col•lectivament les experiències a fi que s’orientin cap a un canvi global.
Jo ara ja no puc, però no em canso i admiro tot el que està naixent. L’esforç i la vida militant del militant avui vol dir reunions, assemblees, fomentar la organització, ajudar, acompanyar. Vol dir milers d’hores en coses que a primera vista un creuria inútils però que son tant o més importants que la gestió des d’un alt càrrec. No és temps de grans revolucions, és temps de sembrar, de treball amagat que donarà fruit sens dubte, d’acumular forces, de crear consciència. I és admirable com hi ha tanta, tantissima gent a tot arreu que ja ho fa. Ells són la matèria prima sobre la que es construirà l’altre món possible. |
