Antoni Ferret. Barcelona

(Carta publicada en el diari «El Punt» el dia 25 de desembre de 2006)

En relació al tema de la major o menor intervenció governamental en l'economia, al segle passat s'han viscut dues experiències contràries: una d'excés d'intervencionisme, que matava la iniciativa i va acabar en col·lapse, i una altra de manca d'intervenció (o poca), que ha donat, i dóna, peu a una «cadena d'abusos». És hora, en aquest segle, d'enfocar la conveniència d'una intervenció assenyada, que elimini abusos i desequilibris.

A Catalunya, després d'una llarga etapa de desgovern per manca d'una sana intervenció, ara cal tendir a corregir els acusats dèficits socials que s'han anat acumulant. El principal és el de l'habitatge, en el qual s'ha donat una situació escandalosa i degradada. La llei del dret a l'habitatge del Govern tripartit, actualment en procés parlamentari, és una bona llei, sobretot perquè presenta una assenyada i necessària intervenció oficial. Oposar-s'hi és ser irresponsable i mal català/na. Dir que és excessivament intervencionista és de mala fe. Sobretot és burlar-se de les persones que viuen angoixades pel problema de l'habitatge. Un diari ha arribat a titular en portada que hi ha un clamor per l'obligació de llogar els pisos buits. Però hi ha clamors i clamors: un clamor de poques persones poderoses se sent molt més que el clamor de milions de persones explotades. Però no hi fa res: que clamin, perquè no tenen raó.