Convoca: Assemblea Amaziga de Catalunya, Associació d'Amistat amb el Poble de Guatemala, Associació Papers i Drets per a Tothom, Assemblea per a la Regularització Sense Condicions, AVV del Casc Antic, CAJEI, Centre d'Acolliment per a Estrangers de Santa Coloma, Cornellà Sense Fronteres, Desobeïnt Fronteres, En Construcció, Endavant, IAC, Maulets, PSUC viu, RAI, Revolta Global, Xarxa Sense Papers-Sense Sostre.

Tots els analistes s'han posat d'acord: l'economia espanyola ha crescut el 2006 i ho ha fet en gran mesura gràcies als immigrants. Això pel que fa a l'anàlisi. En la pràctica, però, ningú no dóna les gràcies als immigrants. Ans al contrari; allò que reben són sobre tot desgràcies. 

Mirem, si no, la sort (més aviat, dissort) dels que intenten arribar a l'Estat espanyol des de diferents punts d'Àfrica. Davant el creixent desplegament de sofisticats sistemes de detecció i de vaixells d'intercepció, les persones que fugen de la misèria o la guerra es veuen obligades a cercar rutes cada cop més llargues, tortuoses i perilloses amb embarcacions més que precàries..

El resultat? Centenars de morts, ofegats, de fred, de fam o de set. Sota l'enganyós lema de combatre "la immigració il·legal", a qui realment està combatent el govern espanyol, amb els seus aliats europeus, són els immigrants de carn i ossos. I és un combat mortal on totes les armes estan en mans d'un sol bàndol. 

Aquesta és una de les conseqüències més nefastes de la Llei d'Estrangeria, però n'hi ha d'altres. Molts dels que aconsegueixen arribar, són deportats. Molts més són confinats en centres d'internament d'on surten amb una ordre d'expulsió que els condemna a un estatus que no els permet ni treballar ni regularitzar-se.

Una de les poques portes entreobertes, la dita de l'arrelament, exigeix tants requisits, incloent-hi proves de tres anys d'estada clandestina, que sembla una enganyifa. Pràcticament totes les vies estan tancades.

Per una altra banda, les persones que sí han pogut obtenir un permís viuen amb l'ai al cor, ja que les renovacions poden demorar fins a un any (quan la mateixa llei posa un límit de tres mesos) i, essent lligats a un contracte de treball, no són garantides. Moltes persones "regularitzades" en el procés de "normalització" del 2005 ara tornen a quedar "irregularitzades", especialment a Barcelona, on l'administració posa més traves que en altres llocs. 

I què dir de l'escàndol democràtic que suposa el fet que un 12 per cent de la població de Catalunya no té dret a vot? O que l'assetjament policíac i les expulsions no cessen.

Per tot això (i més) et convidem a manifestar el teu rebuig de la Llei d'Estrangeria, la Llei de la Mort.