Antoni Ferret. Barcelona

(Carta publicada en el diari «El Punt» el dia 1 de març de 2007) 

Diuen que «l’economia espanyola va créixer un 3’9 % el 2006, la xifra més alta en sis anys». Això, anys enrere, bastants anys, hauria estat una molt bona notícia. Ara no. Hem crescut molt, en el nostre entorn. Hem aconseguit un grau de benestar, molt mal repartit, això sí, però en el seu conjunt bastant acceptable, i en alguns casos desmesurat. Ara, la continuïtat del creixement ja equival, sovint, a malbaratament de recursos i, sobretot, a despesa excessiva d’energia procedent de combustibles fòssils, que pertorba l’atmosfera i l’estabilitat climàtica del planeta. Com que en gran part del món encara sí que han de créixer econòmicament, perquè estan encara en una situació de necessitat generalitzada, en els països desenvolupats s’hauria de parar el creixement i més aviat iniciar un procés de «decreixement» o lenta disminució, atès que en el conjunt del món hem arribat a un sostre. Sobretot disminuir el consum d’energia, de carn, de fusta i de paper.

En aquestes condicions, créixer un 3’9 % anualment és ja una mala notícia, perquè es tracta d’una irresponsabilitat. És no complir els deures que ens correspondrien com a país desenvolupat. Ens toca, a les persones que vulguem ser responsables, denunciar, personalment i col·lectivament, aquesta taxa de creixement com un atemptat ecològico-social.