Plataforma de Dones de Blanes

El 2 de març s’ha inaugurat l’exposició “Tracta de Dones i Violació dels drets humans” del Projecte Sicar. Aquest projecte treballa a nivell d’intervenció sobre les víctimes de la tracta de dones per explotació sexual oferint-los un programa d’acollida i atenció integral. Amb aquesta exposició obren una nova etapa i una tasca també molt important, que és la sensibilització de la societat davant d’aquest fenomen.

El projecte, des d’un enfoc eradicador i global d’abordatge, contempla com a primera dificultat la “invisibilitat” de les víctimes d’aquesta forma de violència de gènere. En el nostre entorn cultural, la immigració, la prostitució, les xarxes clandestines i la tracta de dones són barrejades tant des de l’opinió pública com des de l’àmbit polític promovent polítiques d’ordre públic, sanitàries, reglamentistes... que no atenen a la realitat específica de les dones d’aquesta violació dels drets humans.

Per intervenir contra la tracta de dones amb finalitats d’explotació cal aprendre a veure aquest fenomen: veure dones prostituïdes i no a dones prostitutes, veure xarxes criminals i no una oportunitat de negocis lucratius, veure la violació dels drets humans i la violència de gènere i no només un simple trastorn de l’ordre públic...; cal escoltar a les víctimes, els enganys, les violències, les denúncies però també les esperances, les capacitats, les potències...;  cal percebre quines realitats de feminització de la pobresa, marginació, racisme i sexisme s’amaguen darrera i quines de les nostres actituds i valors faciliten o dificulten aquestes situacions.

El tràfic de persones, el de dones i nenes per explotació sexual, viola els articles 1, 3, 4, 5, 8, 13, 22, 23 dels drets humans. El 25 de desembre de 2003 Espanya ratificà el protocol de Palerm per a la repressió de la tracta de persones i l’explotació de la prostitució aliena. Però la realitat a Espanya és que la seva aplicació deixa molt que desitjar. Prevaleix per sobre d’aquest protocol, la llei d’estrangeria. Les dones que han estat detingudes són expatriades al seu país, a risc de que les màfies les matin o que les recuperin per al seu ús. I si volen denunciar no se’ls hi dona protecció fins que el proxeneta no es detingut. Això comporta posar en risc la vida de les dones. I per aquesta raó les dones no denuncien. Prefereixen ser expatriades. 1.500.000 d’homes diàriament a Espanya paguen per obtenir satisfacció genital.

Catalunya ha patit un increment desmesurat d’aquest fenomen. Aquesta demanda és la que fa que les màfies proliferin i, dones i nenes, siguin portades des dels seus països d’origen al nostre país per servir com a objecte sexual. Segons la ONU, Espanya figura entre els grans destins dels traficants de persones amb fins d’explotació sexual. Ni Blanes ni la nostra comarca està exempta d’aquest problema. Els prostíbuls que ens envolten i la carretera està farcida de dones que exposen els seus cossos. I ningú pot garantir que aquestes dones estiguin per pròpia voluntat i que ningú no fa negoci amb elles, incomplint així l’art.188 del codi penal espanyol. I si hi ha dones és perquè hi ha homes que van als prostíbuls o s’aturen al marge de la carretera. La Plataforma de Dones de Blanes ha volgut portar aquesta exposició fotogràfica per fer reflexionar a la ciutadania sobre aquesta forma de violència de gènere. Romandrà fins al dia 18 de març a la Sala d’Exposicions Municipal Ma Luisa Garcia-Tornel del carrer Ample.