Amics i amigues: el 14 d'abril, a les 18 hores, Unitat Cívica per la República i altres col·lectius, organitzarà una festa a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, futura plaça de la República. Actuarà el grup teatral Catorzedabril amb el seu espectacle "Anda Jaleo, Jaleo", i parlaran diverses personalitats republicanes. L'actriu Carme Sansa llegirà el manifesta adjuntat aquí abaix. No cal dir que es cantarà l'Himne de Riego.

   No hi ha lloc per l’oblit!

Benvolguts amics, amigues, benvolguts ciutadans i benvolgudes ciutadanes:

Fa anys escrivia García Márquez sobre “l’amor en temps de còlera”. Aquests tanmateix són uns temps colèrics on no compta l’amor sinó l’odi, i on la rància dreta espanyola ens mostra el seu rostre de sempre. És la nostra obligació com a republicans denunciar els seus barroers intents de manipular l’opinió pública a l’esguard de suposats criteris de justícia i equanimitat, fent seves les belles paraules que els seus antecessors no van tenir cap problema en combatre i extirpar del nostre país: la llibertat republicana. Però, diguin el que diguin, o facin el que facin, ja no enganyen, no ens poden enganyar. L’única finalitat que tenen és la d’aconseguir el govern d’aquest pais al preu que sigui. No pas el poder, perquè el poder real l’han tingut sempre, no en tenen prou sinó que ho volen tot i estan disposats a tot per assolir el seu objectiu.

Però, entre d’altres coses, també és el nostre deure exigir a l’actual govern de Zapatero el reconeixement, la reparació moral i jurídica pels greuges, de totes aquelles ciutadanes i ciutadans que van defensar la legalitat republicana, la democràcia, la llibertat i la justícia, i que van ser represaliats durant la guerra civil, van patir l’exili i l’espoli, o van patir la repressió durant la llarga nit del franquisme. Demanem doncs al president del govern i a les forces polítiques democràtiques que, en el tràmit parlamentari de la Llei de la Memòria Històrica, s’acceptin les propostes contingudes en “els tretze punts mínims sobre la Llei de la Memòria”, que a instància d’organitzacions republicanes s’han presentat al debat parlamentari.

Les idees bàsiques d’aquest document són raonables i democràtiques : la nul.litat de tots els judicis, de totes les sentències, condemnes i sancions de la dictadura, així com la reprovació explícita del règim franquista. ¿Hi ha alguna institució democràtica que ho pugui negar als ciutadans?. ¿No va ser el franquisme el causant de tantes víctimes que mai no han estat reconegudes plenament?. Amb el redactat actual de la llei es declararia de “caràcter injust” i es parlaria en tot cas d’”il.legitimitat” però mai de “nul.litat de ple dret”.

De la mateixa manera, els símbols franquistes, de tota mena i sigui quina sigui la seva localització, han de ser retirats dels monuments, edificis o llocs públics que depenen de l’administració de l’estat, i, si s’escau, ser substituïts pels símbols de l’administració titular.

També hem de demanar l’eliminació de les icones feixistes dels edificis privats, i instem l’església catòlica perquè si realment és una institució respectuosa amb els valors democràtics, retiri els signes i les làpides que divideixen les víctimes de la guerra civil en vencedors i vençuts, en bons cristians i perversos ateus.

La laïcitat de l’estat i de les institucions és també fonamental per a l’estat republicà que propugnem i, de fet, de tot estat que es preï de democràtic. Per tot plegat, denunciem els acords subscrits pel govern de Zapatero amb la jerarquia catòlica, finançant-ne el sosteniment, augmentant-ne la dotació econòmica i renunciant a la revisió dels acords de 1976 i 1979 amb la Santa Seu. Acords signats a partir de doctrines franquistes, que contravenen el vigent ordenament constitucional, la llibertat de consciència i la vida privada de les persones, com ho ha corroborat la recent i inadmissible sentència del Tribunal Constitucional en determinar la validesa d’aquests acords per damunt la Constitució.

A més a més, en un dia com aquest especialment, no podem oblidar la nostra justa reivindicació de la tercera república. Per raons estrictament democràtiques. ¿És veritablement compatible amb una democràcia una monarquia que es sosté en el dret feudal a l’herència? ¿És democràtic un monarca que no és responsable davant la llei, que no pot ser jutjat per cap delicte davant de cap tribunal? Un cap d’estat amb una figura inviolable que no pot ser objecte de crítica és un greuge contra la llibertat d’expressió. Una Casa Real que té com a prerrogativa no haver de passar comptes del seu patrimoni, de les seves despeses, i que, a més, no té obligació de pagar impostos, és un greuge al principi d’igualtat davant la llei, una burla a la ciutadania. Per tot plegat,  els republicans seguim veient la necessitat d’un referèndum que ens permeti l’elecció entre monarquia i república, elecció que, com sabem, se li va pispar amb maniobres inadmissibles  a la ciutadania durant la transició política.

Finalment, es el nostra deure de ciutadans, de republicàns, no oblidar tots els que van combatre per la justícia i la llibertat. No hi ha doncs aquí lloc per l’oblit. Que ningú pretengui capgirar la memòria històrica. Que ningú pretengui passar pàgina frívolament

Per la recuperació de la memòria històrica, visca la tercera república!    

http://www.catorzedabril.org