Carme Conill Vall 

Avui 25 d'abril 2007 en despuntar el dia ens ha deixat la camarada Tomasa Cuevas, dona íntegra, forta, compromesa amb la lluita per l'emancipació de les classes oprimides que va viure de forma exemplar sense protagonisme, entregada al Partit i a les persones. 

Va néixer a Brihuerga (Guadalajara) l'any 1.917, va entrar al món del treball, prenent consciència de la explotació als 9 anys, als 14 anys ingressà a les Joventuts Comunistes, va fer la guerrilla on hi deixà la seva joventut. El seu cos sempre ha tingut les conseqüències de les pallisses de la policia, va ser empresonada, va patir exili, va ser esposa i mare i va ser moltes més coses. Hi ha una part del seu treball dintre del Partit molt desconegut, viatjant per mig món de forma precària i clandestina amb encàrrecs, ja que dintre d'aquest món d’homes ella arribava allà on els companys no hi podien arribar i de forma silenciosa, amb el mestratge amb que les dones saben fer les coses, amb la seva intel·ligència i valentia ho va aconseguir. Mai ha volgut que es parlés d' ella, per considerar-se una camarada més, però no és així, el seu treball ha estat molt important pel bon funcionament del Partit en anys difícils d'aquest país. Seria de justícia que algun historiador escrigués la seva biografia de forma completa ara que ella ja ens ha deixat i no podrà oposar-s'hi com sempre ho ha fet. Seria fer justícia a la dona política.

La Recuperació de la Memòria, de la que tant es parla ara, es pot dir que la va començar la Tomasa, als inicis dels anys 80, ella tenia molt clar que es havien de recollir les vivències de les dones de la seva generació, que era el moment, que de no fer-ho es perdrien aquests testimonis reals amb la seves morts, com ja havia passat amb altres. I així ho va anar fent, recollint els testimonis de camarades per tota la geografia espanyola amb moltes dificultats, tant econòmiques com de salut, ja que l'inici ningú considerava el seu treball, es deia que estava bé, però poques ajudes va aconseguir, però ella tossuda que tossuda reuní un meravellós llegat i de forma molt artesana, l’any 1.985, van sortir dos toms dels seu llibre "Carcel de Mujeres" amb les il·lustracions de la portada de Guinovart i Victoria Pujolar Amat.

Gràcies Tomasa pel teu llegat a la recuperació de la Memòria que ens has deixat fruit de la teves tossuderia i ànsies de fer justícia.

Vaig conèixer la Tomasa a les portes del penal de Burgos l’any 1963. Ella amb va fer conèixer i estimar el Partit, entre altres coses amb el seu exemple, amb la seva bondat i l’entrega cap els altres.

Gràcies Tomasa mai t' oblidaré, aquest últims dies ens hem pogut donar-nos energia agafadetes de la mà, la meva ja no t’ha servit però jo si em quedo amb la teva i amb l’estima que sempre m’has donat.

La teva entrega pels altres ha sigut fins al final, donant el teu cos, cansat i malalt per les brutals pallisses de la policia a la ciència, marxes con has viscut sempre: en silenci i sense pompes, però dintre del cor de molta gent.