Antoni Ferret. Barcelona

(Carta publicada en el diari «Avui» el dia 22 d’abril i en el diari «El Punt» el dia 29 d’abril de 2007)

Algunes testes dirigents, sobretot als EUA, han començat a optar per la producció de biocombustibles com a substitutius del petroli, davant la propera crisi energètica que comportarà l’escassesa i l’encariment d’aquest combustible. És el cas, sobretot, de la producció de blat de moro per extreure’n etanol. Però també el biodièsel derivat de la soja o altres olis vegetals. 

Cal dir, d’entrada, que els biocombustibles no són «la» solució del problema energètic, sinó «una» solució parcial, al costat de l’energia solar i l’eòlica i de l’estalvi d’una part de l’energia actualment consumida. En segon lloc, aquesta pràctica pot representar una revitalització de l’agricultura com a sector econòmic i la creació de llocs de treball. Això si s’hi dediquen les terres que han quedat abandonades pel progrés agrícola.  

Però sobretot cal llançar un crit d’alerta sobre les males conseqüències que pot tenir, segons en quin grau s’apliqui, aquesta «solució». El sol fet de dedicar aliments a l’ús energètic pot augmentar el preu dels aliments (dels que es destinen a cremar i, de rebot, dels altres). I la destinació de més terres agrícoles al conreu d’aliments per cremar pot ocasionar una escassesa dels aliments per menjar. Això pot empitjorar l’actual problema de la mala alimentació mundial.  

És una qüestió que demanaria una planificació mundial dels usos de les terres. Però no hi ha cap organisme adequat per programar-la. Davant el greu perill que la circulació de cotxes es tradueixi directament en fam massiva, és més que mai oportú reivindicar la «sobirania alimentària» com un dels principis mundials fonamentals.