Però tot això no és el pitjor. El pitjor és que els agents es queixen que aquestes coses hagin estat publicades i criticades. I es manifesten en contra d’això, argumentant que els desprestigia. Què volen, doncs? Que els abusos no se sàpiguen, i es repeteixin? Els abusos d’alguns agents són responsabilitat d’aquells i no desprestigien el cos. Els errors de la direcció són errors de la direcció. Però uns i altres han de ser coneguts i criticats, per tal que no es tornin a produir. És una qüestió molt delicada, perquè les policies a tot el món, en general, són corruptes i cruels. I nosaltres hem tingut la sort de tenir-ne una feta de cap i de nou amb criteris democràtics. I no podem tolerar que, de mica en mica, per abusos d’uns i d’uns altres, encara que siguin pocs, es vagi esllavissant cap a una policia de les que hi ha pel món.  

Està bé que s’hagin instal·lat càmeres de vídeo (és una reivindicació de l’opinió pública més conscienciada i de les NNUU). Però els abusos també es poden produir dins un calabós. Si els agents volen reconeixement social, que procurin no perdre’l, que ara, en general, el tenen tot. Però si volen tapar els abusos i tenir impunitat, l’aniran perdent. I llavors serà difícil recuperar-lo.