Francesc Font

Carta tramesa a La Vanguardia

L’estiu passat, i veient perillar el lloc de feina, uns treballadors del Prat van ocupar les pistes durant un parell d’hores. L’acció va ser qualificada de salvatge, i d’insolidària amb els qui aquell dia marxaven de vacances. Algun sindicat va demanar perdó públicament, i els terribles delinqüents estan pendent d’un judici per la figura militar de sedició —i perquè no se’ls aplica la Llei de Bandidaje y Terrorismo? Ja posats... Ara, un any després, el mot salvatge ha estat repetit una i altra vegada en informatius, diaris i alguna carta.

El curiós del cas és que al llarg d’aquest any, AirMadrid va deixar dos o tres milers de passatgers sense avió, ni diners. Altra companyia ha fet el mateix amb uns centenars de viatgers a diversos destins del Magrib. Altres centenars, o milers, de turistes espanyols s’han quedat penjats un o dos dies a les més diverses ciutats del món. No parlem dels centenars, o milers, que al llarg d’aquests darrers mesos han perdut l’avió per la nefasta desorganització organitzada per la colla d’inútils dirigents de la Renfe. I aquesta mateixa setmana, al Prat ha estat un caos. Amb pèrdua de vols i equipatges per la desorganització existent i l’overbooking (aquesta mena d’estafa legalitzada) . Diguem de pas que l’excusa de l’excés de viatgers és inacceptable, perquè es fàcil saber més que de sobres quants bitllets han estat venuts per a cada vol programat. 

I ningú no ha dit res de salvatgisme en cap d’aquests casos. Curiós, oi?