L’informe constata que el 2006 hi va haver 32.371 actes de conciliació laboral en els quals l’empresari va negociar individualment amb el treballador una rescissió del contracte laboral. En contraposició a això, es van establir tan sols 423 expedients de regulació d’ocupació (ERO). El cas més preocupant es troba al sector de la construcció, una activitat econòmica cabdal que obté enormes beneficis a través de les condicions laborals que s’ofereixen. Segons CC OO, en aquest sector es van presentar set ERO de suspensió temporal d’ocupació, cap de reducció d’ocupació i 426 d’extinció total d’ocupació, tot i que, paradoxalment, 3.723 treballadors van ser acomiadats.

El mecanisme emprat per la majoria dels empresaris aprofita l’estructura de la “subcontractació”, que construeix una cadena cada cop més opaca en la qual l’administració i els sindicats no poden intervenir en les relacions de creació i destrucció d’ocupació. Rosado ha afirmat a més que dominen els baixos salaris i la precarietat contractual, degut a la poca acció sindical en l’interior d’aquesta cadena. La tònica també impera en els sectors on es realitzen treballs en cadena –textil, automoció, alimentació- on dones amb “baixa qualificació professional” pateixen les conseqüències de la manca d’intervenció dels poders públics i sindicals en la negociació dels contractes laborals.