Francesc Font - Carta enviada a "La Vanguardia"

1. Gegantina apagada elèctrica a Barcelona, i dos senyors venen des de la capital del Centre a debatre la qüestió. Els diputats del Parlament, cada cop més regional, de Catalunya, assisteixen al dos monòlegs amb molt poqueta veu i gens de vot. El ministre d’Indústria i Turisme no s’ha dignat comparèixer en un tema del seu ram, com si va apressar-se a anar al Iemen perquè el turisme sí que és una cosa important. Normal, ja que sent alcalde tampoc va anar al Poble Nou quan fa un any van morir sis obrers.

2. Gràcies a un pla dissenyant a la capital del Centre —sense perdre el temps en verificar sobre el terreny quin, com i en condicions estava el territori sobre el que s’havia d’operar—, els despropòsits, la incompetència i el desgavell han imperat durant més d’un any en els trajectes ferroviaris afectats per la construcció de l’AVE (Alta Velocitat Espanyola!). Al final, els mateixos causants del desgavell, envien un alt comissari que munta una comissió que d’entrada no té en compte al govern indígena. Que sabrà aquest de trens i vies!

3. Davant d’aquest menysteniment, el senyor Nadal, en cops de donar un cop de puny damunt la taula diu, tot posant cara de bon nano: “Demanarem, estar en la comissió“. L’alt comissari accepta la demanda, i la cosa és presentada com un triomf. Al mentrestant, el debat amb la ministra se celebra a la capital del Centre i no al Parlament quasi regional de Catalunya.

Vet aquí alguns dels motius, hi ha més, pel que creix, entre altres coses, l’abstenció, i que hi hagi gent que amb bona fe es demana quin sentit té mantenir una paròdia de govern que per més que treballi algun diumenge se sembla massa a una simple delegació del poder de debò. I també que vagin apareixent els qui de manera absolutament interessada, el ridiculitzen amb desig de carregar-se’l.

El preocupant de tot plegat, és que s’està obrint el camí a qualsevol demagog.