Antoni Ferret - http://www.moviments.net/aferret

Estan en l’actualitat i en els mitjans de comunicació la idea i el projecte de fer un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, com també al País Basc.

La idea és bona. És una cosa rigorosament democràtica i molt justa, que un poble pugui decidir quin és el camí de futur que vol triar. La Constitució espanyola no ho permet, però ho «hauria de permetre». És injust que no ho permeti. 

La idea de decidir en un referèndum, després d’un període més o menys llarg de reflexió, és acceptable, o ho hauria de ser, per a tota persona i entitat, sigui quina sigui l’opció que cadascú vulgui defensar. La meva opció —i la de les persones d’alguns ambients en els quals em moc— és la d’una Catalunya al màxim de sobirana dins un Estat espanyol federal. I aquest seria el sentit de la meva votació. Una Catalunya al màxim de lliure sense trencar la convivència espanyola, convivència que per a mi —i per a nosaltres— té un valor històric, social i emocional. 

Ara bé, en els plans que s’han divulgat, hi ha una cosa que no hi estic d’acord. S’ha dit, per part d’alguns dirigents d’ERC, que el referèndum podria ser vàlid amb una participació de més del 50 per 100 de l’electorat. I que la decisió podria ser vàlida amb un 55 per 100 dels vots. 

Sembla que això és clarament insuficient. Un 55 per 100 del 50 per 100 vol dir un 27 per 100 de l’electorat. Considero important dir que una decisió tan transcendent com la independència —sobretot si fos aquesta la decisió aprovada— no convé prendre-la per un marge tan escàs. No es tracta de discutir si «tècnicament» seria o no democràtic. Es tracta de veure que, com més important és una decisió, major ha de ser el grau de consens amb què s’ha de prendre, per tal que sigui acceptada i resti com a cosa sòlida. Sobretot si, com en aquest cas, té connotacions emocionals. 

Caldria, doncs, a mesura que es vagi perfilant aquest projecte, establir unes fites de validesa, tant del referèndum com de la decisió, més altes.