El PSUC-Viu, alhora que valora positivament el fet que 21.880 afiliats d’Izquierda Unida hagin demostrat conservar encara prou interès per la política de l’organització com per participar a la votació en què es decidia el cap de la llista que presentarà Izquierda Unida a les eleccions generals de març per la circumscripció de Madrid (que popularment, però impròpia, es considera que és el candidat a la presidència del Govern) vol manifestar els següents elements de preocupació:

1- L’esmentada xifra de 21.880 persones representa únicament el 37,45% dels afiliats que, segons dades dels responsables d’organització, formen el cens d’IU (58.423). Xifra de participació, doncs, que en qualsevol procés electoral ordinari es consideraria altament insatisfactòria. És indubtable que, en cas d’haver procedit a fer aquesta elecció en assemblees de base, l’índex de participació difícilment hagués estat millor, donades les dificultats que l’organització de la vida laboral i les obligacions familiars presenten a l’hora de reunir la gran majoria de membres de qualsevol col·lectiu en un mateix lloc i a la mateixa hora. Però aquest dèficit s’hagués vist compensat al menys per una participació directa en el necessari debat en torn de les idees i propostes polítiques defensades pels candidats, debat que amb el mètode de vot per correu emprat ha estat inexistent.

2- La valoració, doncs, que la candidatura guanyadora fa del resultat en els òrgans d’informació d’IU és enganyosa, donat que afirma que “el 62,27% de la militància” ha recolzat Llamazares. Aquest 62,27% és només dels vots emesos, no del cens. El percentatge obtingut per Gaspar Llamazares sobre el cens ha estat en realitat de tan sols el 23,32%. La qual cosa fa que el 76,68% dels afiliats d’IU NO hagin votat Llamazares. Uns per activa (8.169, un 13,98% del cens, 37,33% dels vots, ho van fer a favor de Marga Sanz), d’altres (el 62,55% del cens) per passiva, abstenint-s'hi. 

3- Segons informen algunes organitzacions locals d’IU, per exemple d’Andalusia, a grups importants de militants censats no els hi han arribat les paperetes de vot, amb casos emblemàtics com el de l’antic coordinador general d’IU, Julio Anguita, que per aquesta raó no ha pogut participar en el procés.

4- Tal com va denunciar en el seu moment la candidata Marga Sanz, no hi ha hagut igualtat d’oportunitats per als dos candidats, donat que els responsables d’organització d’IU van decidir que cada candidatura sufragués les seves despeses de tramesa d’informació per correu, al mateix temps que, “casualment”, Gaspar Llamazares rebia una aportació “anònima” de 23.000 euros que li va permetre fer una tramesa de propaganda a tots els afiliats. 

5- En alguns casos, la informació distribuïda per la candidatura de Gaspar Llamazares ha estat fraudulenta, com va quedar palès amb la inclusió, dins de la llista de persones que recolzaven Llamazares, d’una desena llarga de persones que havien signat en realitat a favor de Marga Sanz.

6- Aquesta desigualtat d’oportunitats ha quedat reforçada pel sobtat interès demostrat pels grans medis de comunicació oficials i privats envers la persona i les actuacions polítiques de Gaspar Llamazares, qui habitualment gaudeix d’un tractament informatiu molt més modest.    

Per tot això, sumat al pobre balanç polític que pot presentar el grup parlamentari encapçalat per Gaspar Llamazares durant l’actual legislatura, considerem que el triomf de la candidatura de l’actual coordinador general situa Izquierda Unida en una posició extremadament feble de cara a les properes eleccions legislatives, amb tot el que això suposa de reforçament de la tendència al bipartidisme i d’arraconament de les posicions d’esquerra realment alternatives a la política econòmica neoliberal imperant.

És, per això, motiu de greu preocupació la possibilitat de que els sectors socials, cada cop més nombrosos, que se senten perjudicats per aquesta política, orfes d’una esquerra combativa que els representi, optin un cop més per l’abstenció.