Fa uns dies s’ha presentat el projecte dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2008, i el PSUC Viu veu amb molta preocupació alguns elements dels mateixos.

Els primers pressupostos del govern tripartit havien estat força expansius, amb increments del 18% al 2005 i del 12% al 2006. Aquesta expansió pressupostària ha estat fruit del creixement econòmic i de la recaptació dels impostos propis de la Generalitat, sobretot els relacionats amb l’habitatge: el de Successions i Donacions, i sobretot el de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

El pressupost de l’any 2007 només es va incrementar en un 8.5% l’any 2007, i per tant va ser força menys expansiu, però la despesa social va continuar el seu creixement fins a situar-se en el 54% del mateix pressupost.

Però a l’any 2008 el pressupost només s’incrementa en un 7.86%, i la despesa social redueix la seva participació al 52%. Això significa que la despesa social respecte al PIB retrocedirà durant el proper any si s’aproven aquests pressupostos.

Des del PSUC Viu sempre hem denunciat que aquest model expansiu sustentat exclusivament en els impostos derivats de l’habitatge no podia mantenir-se en el futur, ja que el preu del mateix està clarament sobrevalorat. Ara arriba l’inevitable moment en que els ingressos via habitatge disminueixen, i veiem amb preocupació que el govern català no ha previst cap altra alternativa.

Efectivament, aquesta reducció d’ingressos no va acompanyada de mesures que permetin seguir incrementar la despesa social. Ans al contrari, la proposta contempla dos elements de fons que impedeixen aquest increment:

1-     L’obsessió per mantenir el dogma del dèficit zero. Aquests pressupostos estan totalment equilibrats, i només plantegen un dèficit del 0.23% del PIB per a inversions productives. Això és fruït del nefast pacte d’estabilitat aprovat pel govern espanyol. Nosaltres sempre ens hem oposat a aquest pacte, però en aquest cas encara té menys sentit, ja que el mateix estava prevists per a moments de cicle econòmic expansiu. En l’actualitat són evidents els riscos de desacceleració, i per tant el dèficit zero hauria de deixar d’actuar com a límit inamovible, fins i tot des de l’òptica neoliberal dels que ho van proposar.

2-     El manteniment de la pressió fiscal respecte al PIB, quan Catalunya té molt marge per a incrementar-la ja que aquesta és més baixa que a la resta de la UE. A més, la regressiva reforma fiscal imposada pel PSOE també provoca una disminució dels ingressos, i a això hem d’afegir la rebaixa significativa proposada per Castells en el impost de Successions i Donacions.

Tot això implica la disminució de la despesa social respecte al PIB, que és especialment preocupant en l’apartat sanitari, que ni tan sols s’incrementa en la proporció del pressupost, quan el nombre d’usuaris d’aquests serveis està en constant evolució.

Des del PSUC Viu volem expressar el nostre desacord amb la contenció de la despesa. Com demostren les dades, Catalunya pateix un important dèficit social respecte a la mitjana europea (17.5% del PIB respecte al 27.6%). La correcció d’aquest dèficit ens sembla imprescindible, i com a mesures alternatives en aquesta via proposem les següents: 

    * Supressió del límit del dèficit zero i increment de l’endeutament públic.

    * Increment de la pressió fiscal en un sentit molt més progressiu.

    * Retirada de la proposta de retallada de l’Impost de Successions i Donacions.

A més, proposem que el govern de l’Entesa elabori un pla de correcció del dèficit social de Catalunya respecte a la UE-15, especificant quin serà l’increment de la despesa social durant la resta de la legislatura.