Publiquem un extracte de l'entrevista que li vam fer a en Josep Garganté, membre del Comitè de Descansos de TMB. L'article complet serà publicat a Nou Treball.

També vegeu: tv.psuc.org

Pots explicar com comença la lluita pels dos dies a autobusos de TMB?

En la passada negociació del conveni que actualment tenim, tots els sindicats en les diferents plataformes de conveni especificaven aconseguir els dos dies de descans setmanals com un dels punts prioritaris a l'hora de la negociació. A dia d’avui tenim només 5 dies de descans al mes, per molt que l’empresa es dediqui a mentir a la premsa sobre aquest tema.

Després d'un any simulant negociar, el dia 28 de desembre del 2006 els sindicats UGT, CCOO i SIT signen el conveni 2005-08 a esquena dels conductors/es (que habian votat majoritariament en contra del conveni en un reférendum) i sense que el tema dels descansos quedi solucionat per a la plantilla.

Transcorre prop d'un any des de la signatura, els conductors/es comencen a queixar-se a tots els delegats sindicals de tots els sindicats per la manca de descansos i des de la secció sindical de la CGT, coincidint amb la publicació d'un nou Reial Decret que aplicant-lo als nostres temps de treball ens oferix la possibilitat d'aconseguir més dies de descans, es decideix emprendre una campanya destinada a donar a conèixer la nostra situació i a forçar una negociació que semblava oblidada pels altres representants.

S'envien cartes a la Direcció de TMB, a tots els partits polítics i a la FAVB (Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona) exposant-los la nostra situació i sol·licitant-los urgents reunions per a poder arribar a un acord que acabi amb la manca de descansos.

La resposta per part de la Direcció i dels partits polítics va ser el silenci. La FAVB ens va mostrar el seu suport.

El 21 de novembre del 2007, i després de dos mesos intentant ser rebuts, ens veiem en l'obligació de convocar una aturada de cinc hores amb Assemblea per a decidir entre tot el col·lectiu com devia de ser el camí a seguir. L'assistència va ser massiva, al voltant de 1800 conductors/es ens concentrem a la Plaça Universitat, decidint que si en el termini d'un mes no rebíem alguna proposta en ferma per part de la Direcció de TMB i de l'Ajuntament de Barcelona, convocaríem vaga per Nadal.

Transcorren els dies, i l'única cosa que es rep per part de la Direcció són propostes en les quals se'ns afirma que estem en un camí sense sortida i a l'única cosa que ens evoca tota la nostra reivindicació és a retrocedir quant als nostres drets ja adquirits. O sigui, res dels 2 dies i molta prepotència empresarial.

Una vegada està la convocatòria de vaga sobre la taula, l'empresa no escatima en recursos de tot tipus, no per a negociar, sinó per infondre la por entre la plantilla, desacreditan-nos públicament, gastant els diners de tots els ciutadans en anuncis en els diferents mitjans escrits afirmant amb rotunditat que els dos dies de descansos ja els posseïm i cap a on ens dirigim és a una pujada salarial encoberta. La Direcció trenca les negociacions, i ens veiem evocats a una vaga de set dies en uns dies molt assenyalats.

El primer dia de vaga a la Direcció de TMB li sorgeix un problema amb la qual ella no contava i és que el 85% de la plantilla secunda l'aturada i està decidida a lluitar. La seva prepotència i la seva desídia li gasten una mala passada.

L'Assemblea que es va celebrar a les cotxeres de Sants, va demostrar una vegada més que els conductors/es sí estaven disposats a lluitar pels dos dies, fent callar a alguns sindicalistes. Van passar els quatre primers dies de vaga, i durant les festes nadalenques quatre companys van iniciar una vaga de fam a la Plaça Sant Jaume per a mostrar a la ciutadania, la nostra intenció de voler trobar solucions abans de l'arribada de la segona tanda de dies de vaga. Aquesta iniciativa va ser qualificada pel vicepresident de TMB, Didac Pestanya, com una “acció del segle XIX i una proba de que no volíem negociar sinó una revolució”.

Comencem l'any nou amb una vaga de tres dies, l'empresa en aquesta ocasió si estava preparada per a afrontar aquests dies, però no amb el diàleg i la negociació si no amb la brutalitat policial. Les portes de les cotxeres es converteixen en autèntiques trinxeres dels antidisturbis dels Mossos d’esquadra i de la Guàrdia urbana. L'ambient es va anar calentant, fins que la tarda del 3 de gener del 2008, a les portes de la cotxera de Zona Franca, per ordre dels caps de aquesta cotxera, som retirats per la força de l'interior de la mateixa i acordonats pels Mossos d’esquadra. Teodoro, afiliat de la CGT, rep una brutal pallissa per part dels antidisturbis mentre exerceix el seu dret a informar als companys/es i a controlar els serveis mínims. Finalment, després de l’agressió, el detenen acusat d'agredir amb un paraigua dos antidisturbis. Li demanen pena de presó.

Quin paper estan jugant els diferents sindicats?

La representació dels treballadors dintre d’autobusos de TMB, està dividida en cinc seccions sindicals: CGT, ACTUB, SIT, UGT i CCOO. Aquests tres últims signants de l'actual conveni, posicionats en contra de la mobilització i amb un discurs ambigu, a les fulles diuen que respectaran el que diu l’Assemblea, però en la realitat estan fent molta feina a cau d’orella tractant de desanimar i posar por al cos al col·lectiu de conductors/es. En el cas concret del SIT, en la lluita, s’ha partit en dos i hi ha una part a favor de la reclamació dels dos dies i una part, oficialista, completament oposada a les mobilitzacions.

Durant tot el transcurs que ens ha dut a la convocatòria de vaga, els tres sindicats abans citats, el seu treball ha estat intentar per tots els mitjos desprestigiar els que estem treballant per millorar cada dia les nostres condicions laborals i intentar d'alguna manera salvaguardar la poca credibilitat de la qual encara disposen.

 
Després de 7 dies de vaga, quins són els ànims entre els conductors/es? Quins plans hi ha de futur?

L'Ajuntament de Barcelona i la Direcció de l'empresa, en tot moment no han volgut negociar i l'única cosa que han pretès és crear confusió entre la ciutadania. Anteriorment a la vaga expressaven obertament que no volien negociar mentre existís tal convocatòria. Una vegada finalitza la vaga han tornat a desconvocar reunions per negociar. Els pressionem i tornen les reunions però segueixen oferint propostes que l'única cosa que busquen és minvar de manera significativa tots els nostres drets ja adquirits. L'empresa, amb la seva postura sembla voler arribar al conveni per a així d'aquesta manera poder tornar negociar obertament amb els de sempre.

Vol que els dos dies els posem de la nostra butxaca, quan el que demanem nosaltres obertament és la reducció de jornada. S’ha de tenir en compte que, a dia d’avui, treballem 1690 hores anuals de temps efectiu, 83 hores de temps de presencia, 80 hores extres obligatòries i 7 festes oficials.

Els ànims entre el col·lectiu de conductors/es segueix alt. La majoria tenim clar que ara que ja hem començat a lluitar no podem parar sense treure alguna cosa. Sabem que segurament haurem d'afrontar noves mobilitzacions, i que aquestes comporten molt desgast i perjudicis econòmics, però ara no hi ha volta enrere. A més, comptem amb el suport de la majoria de la gent de Barcelona. Si les coses no varien la vaga indefinida està sobre la taula i està decidit per Assemblea seguir aquest camí.