Jaume Grau

En Josep Maria ens ha deixat.

Home lluitador, com pocs, compromès amb un món més just. Coherent del principi al final.

Un desgraciat accident ha acabat amb la seva vida, i ha enfosquit una mica l’alegria de tothom que el coneixia, l’alegria que ell mateix sempre contribuïa a crear, amb el seu excel·lent humor i infatigable optimisme.

Des de jove va implicar-se al seu poble adoptiu, Gavà, en la lluita contra la dictadura. Va participar en moviments polítics i cristians de base, i va ser regidor a l’Ajuntament de Gavà la legislatura 1979-1983, tenint responsabilitats de Govern des del seu partit de sempre, el PSUC. Més tard va participar en la fundació d’Iniciativa per Catalunya i, al 1997, d’EUiA a Gavà.

Els qui hem tingut la gran sort de conèixer-lo, sentim aquesta pèrdua igual com si fos la d’un familiar molt proper i estimat. Jo vaig compartir amb ell més de 10 anys de militància política a EUiA i només puc expressar des d’aquest article un immens agraïment i encara major admiració per a qui considero una persona irrepetible, de qui tant he après de la política, però també de la vida.

Era de les persones que predicava amb l’exemple, i no amb paraules buides com fan d’altres. Participava de la vida social de Gavà en moltes activitats, com ara la Coral Sellarès de la que era membre. I practicava un cristianisme coherent i compromès, tan i tan lluny del catolicisme ultraconservador de la Conferència Episcopal i del Vaticà. Sempre em va impactar molt la seva forma d’entendre la religió, basada en una figura de Jesús de Natzaret que era un revolucionari de la seva època. Per a en Josep Maria, el regne de Déu no era una promesa llunyana, passiva, premi per als més devots independentment de les accions més o menys malvades que es facin, sinó una necessitat al nostre món, aquí i ara. Per a ell, el paradís era un planeta terra sense misèria, sense explotats, sense injustícies, sense guerres ni odi entre persones. El paradís era, i és, una necessitat per la qual lluitar. En coherència amb això, ell va dedicar la seva vida als altres. I certament, va fer molt de bé al seu voltant mentre va viure.

La seva família, que està destrossada igual com els seus amics, en pot estar molt orgullosa.

Estimat Josep Maria, amic Pep, sempre, sempre et recordarem.