Gustavo Duch Guillot - El Periódico 19-03-2008

La crisi dels preus dels aliments és el resultat de permetre lliurement que es pugui practicar amb ells el joc de l'oferta i la demanda. I amb el menjar no s'hi juga, com repetia el meu avi. Per una banda, la demanda dels grans bàsics puja a conseqüència de l'augment de la població mundial, de la demanda més forta de proteïna animal (carn, llet i ous) que sembla que només la sabem obtenir mitjançant la ramaderia intensiva, que depèn del gra, i per l'aparició en el camp de joc dels agrocombustibles. Mentrestant, l'oferta de gra ha baixat aquest any i es preveuen futures males collites derivades del canvi climàtic.

La situació no és estacional i podem pronosticar que en els anys vinents la demanda superarà l'oferta, i això --¡atents!-- ho saben molt bé els capitals financers. En una economia capitalista desregulada els aliments es converteixen en moneda d'especulació. El blat, el blat de moro o l'arròs s'està negociant sota modalitat de contractes de futurs a les borses de Chicago o Nova York. És a dir, s'acorda avui la compra d'unes tones de gra a un preu i en una data determinada, esperant per part del comprador que l'evolució dels preus sigui a l'alça. Especulant amb el menjar dels altres, els preus segueixen la seva escalada: la tortilla de blat de moro a Mèxic, la llet a Europa o l'arròs que s'ha disparat a uns màxims mai vistos, cosa que suposarà un greu problema per als 2.500 milions d'asiàtics que depenen d'aquest cultiu.

Si bé aquestes inversions immorals només estaven a l'abast de grans capitals financers, la premsa econòmica ja anuncia a Espanya fons d'inversió per a particulars lligats directament als productes agrícoles. Els ajudo amb l'eslògan: "Fons devoradors, com més fam més guanys".