Antoni Ferret - http://www.moviments.net/aferret

S’han produït uns silencis indeguts, però expressius. En la manifestació dels dos grans sindicats, en els discursos finals, tant el de Coscubiela (encara que em vaig perdre les primeres paraules, i per tant no n’estic del tot segur) com el d’Àlvarez, no es va fer ni una simple menció de les lluites de Frape Behr i dels conductors d’autobusos, les dues darreres grans lluites.

El diari «El Punt» no va informar gens de la manifestació del dia 1 a la tarda. Em diuen que els altres diaris tampoc. En canvi, sembla que sí TV3.

Les lluites de Frape i de TMB han estat dues experiències sindicals de les més recents i dignes de menció i d’admiració. Han estat casos de lluita llarga, sense claudicar, amb base assembleària i acompanyades de cercles de solidaritat. I s’han portat al marge de les direccions sindicals. I finalment han acabat amb uns resultats relativament satisfactoris. No solament s’han de recordar sinó posar-les com a exemple.  

La manifestació del dia 1 a la tarda és un intent de rescatar el dia del Primer de Maig de la rutina i retornar-li l’esperit de lluita que li ha estat tradicional. I diuen que va ser la més concorreguda.

Una cosa i l’altra són intents d’un nou sindicalisme, més radical que el dels dos grans sindicats, més representatiu, més viu i més útil. Aquests silencis són indeguts i injustos, però són expressius: demostren que aquest fenomen es veu amb preocupació.