Clara Rivas

Aquests últims temps he estat sense mirar diaris ni escrits de la xarxa per motius que no vénen al cas. Quina és la meva sorpresa quan repasso les passades noticies i em trobo que a finals del mes de juliol amb motiu del 72è aniversari del PSUC, ICV va fer un acte utilitzant les sigles del PSUC com fa sempre que li convé des que el va congelar fent la proclama de ser-ne els hereus, amb l'única finalitat de poder seguir a les institucions.

Ara bé, jo pregunto: ¿amb quin dret moral en Joan Saura demana perdó “per les persecucions ideològiques i l’actitud estalinista que el PSUC va adoptar al llarg de la seva història”?, és dona per sobreentès que amb el vist-i-plau dels altres ponents, en Miquel Caminal i l’Enric Pubill.

En Joan Saura es va afiliar al PSUC a finals dels 70 una vegada legalitzat i provenint de Comissions Obreres. Ell mateix reconeix que no ha estat mai comunista - Catalunya Ràdio, a un programa del mes d'octubre del 2003: “Jo militava en el PSUC, però mai vaig ser comunista....”. El mateix en dic de l’Enric Pubill, ser el president de l’Associació d’Ex-presos Polítics (tot i que fos en el seu moment militant del PSUC) quin dret li dóna a fer el joc en aquest tema a Joan Saura?.

El fet de que en Miquel Caminal fes la seva tesi sobre en Comorera, li dóna dret a opinar sobre el què va fer o no el PSUC?

Considero que en tot cas haurien de ser els comunistes, i dic els comunistes del PSUC els que ho fessin, en el supòsit que s'hagués de fer.

Em suposo que la mort d’en Gregori López Raimundo ha obert les portes perquè alguns és creguin amb el dret a tot.
Doncs no senyor Saura, ni vostè ni ningú a títol personal no té cap dret moral a demanar perdó en nom del PSUC, en tot cas si tan interessat està en l'aclariment de fets històrics el que ha de fer és convocar unes jornades obertes a tots els interessats i per damunt de tots als antics militants del PSUC.

Clara Rivas Sugrañes
Filla d’històrics del PSUC i militant del PSUC Viu