Antoni Ferret

(Carta publicada en el diari «El Punt» el dia 21 d’octubre de 2008) 

Tota cosa bona té aspectes negatius i tota cosa negativa té aspectes positius. Per això la crisi econòmica, que en si és negativa, sobretot per les conseqüències socials que pot comportar per a molta gent, també té una colla de possibilitats esperançadores. Jo n’assenyalaria dues: 

1) Inculcar en l’opinió pública la idea que no s’ha de créixer més, que no es pot créixer econòmicament de manera continuada i indefinida. I acceptar com a definitiu el decreixement que la crisi pugui produir. Adaptar-nos a una vida de menys producció i de menys consum, en benefici de l’equilibri natural. 

2)  Que alguns partits d’esquerra, com PSC, PSOE, ERC, IC i fins i tot EUiA, així com els sindicats CCOO i UGT, trenquin finalment amb el neoliberalisme que els ha influït molt més que no calia darrerament. I que optin sense complexos per una via socialista. Ja està bé de comportaments ambigus i de claudicacions que, uns més que altres, han patit aquestes últimes dècades. Que es torni a parlar de lluita de classes, i practicar-la, de reivindicacions radicals i revolucionàries i de canvi progressiu de sistema. Si fos així, la crisi hauria estat benvinguda.