La renda garantida de ciutadania, o renda bàsica, és una quantitat a cobrar pel sol fet d’haver nascut i per poder viure mínimament. Independentment de si es treballa o no. Amb el temps ha de ser per a tothom, però és urgent començar ara per aquelles persones en atur i que han esgotat la prestació. Hi ha 4 compromisos per fer-ho: l’Estatut ho promet; el pacte de govern de l’Entesa o tripartit ho té previst; l’Ajuntament de Barcelona ho ha demanat; i el sindicat CCOO ho demana de manera insistent. És una cosa bàsica en aquests moments. 

La reducció de la jornada a 35 hores setmanals (de moment, si cal a menys hores, a menys hores) és per repartir la feina i crear nous llocs de treball. Amb la feina que hi ha, hem de treballar tots. La feina ja no ha d’augmentar, perquè produïm massa, molt per sobre de les necessitats, i cal decréixer. És una altra cosa bàsica per a aquest moment.  

Les inversions públiques, a l’estil del Pla Zapatero, són també per crear llocs de treball. Per fer infraestructures, equipaments, obres públiques, instal·lacions; totes aquelles coses que s’han de fer i que mai no hi ha diners per fer.  

La major pressió fiscal sobre els patrimonis i les rendes alts és per disposar de recursos per pagar la renda bàsica i les inversions públiques. És una mesura excepcional, però que respon a la naturalesa excepcional del moment. 

Quin és l’estat de la qüestió en relació a aquestes reivindicacions? CCOO demana insistentment la renda garantida de ciutadania, però no pas la reducció de la jornada a 35 hores. EUiA, en el manifest de la coalició IC-EUiA per a les eleccions europees sí que reivindicava la renda bàsica i l’augment de la pressió fiscal a les rendes altes, però ni una paraula sobre la jornada de 35 hores. I en els dos mítings només la qüestió fiscal, ni renda ni jornada.      

És a dir, ni en tant que CCOO ni en tant que EUiA, no estem a l’altura de les circumstàncies pel que fa a les reivindicacions que són d’actualitat. Cal un viratge a l’esquerra!