Comitè Central

Barcelona, 5 de desembre de 2009

L'Estatut de Catalunya va ser aprovat pel poble el 18 de juny de 2006. Des del PSUC viu pensàvem aleshores que es posava fi a un periode ple d'incerteses i s'iniciava una nova etapa més centrada en l'aplicació pràctica de noves fites en l'autogovern. Tampoc vam estalviar crítiques a tot el procés, en especial al fet que s'aparqués el necessari canvi constitucional, el qual els comunistes volíem (i volem) que tingués un sentit republicà i federal. Lluny d'això, es va aprovar un estatut que millora l'autogovern de catalunya però que no canvia substancialment les relacions de poder dins l'estat.

El Partit Popular ha entès el procés estatutari català, de bon començament, com una manera de refermar la seva base dretana i nacionalista. Això el va portar a oposar-s'hi frontalment i, un cop aprovat l'estatut, a presentar un recurs d'inconstitucionalitat. El Tribunal Constitucional va ser, doncs, cridat a tenir l'última paraula sobre el conflicte. Més enlla de la discussió sobre si el TC pot pronunciar-se sobre una llei aprovada ja en referèndum i per tant dotada d'una especial legitimitat, l'actuació concreta dels seus membres ha causat inquietud i desconfiança per la lluita interna que s'hi dóna i per la demora en la decisió.

La setmana passada un editorial conjunt de dotze diaris catalans va venir a sacsejar les consciències i a recordar-nos els millors moments de la lluita unitària per la democràcia i l'autonomia. El Comitè Executiu del PSUC viu suma la seva veu als suports que aquest text ha obtingut en el si de la societat catalana. La solució als problemes que patim com ara la crisi econòmica, la corrupció econòmica i política i la consegüent desafecció dels ciutadans i les ciutadanes pels afers públics són dèficits democràtics i se solucionen profunditzant en la democràcia. L'Estatut actual no és sinó un petit pas en l'aprofundiment democràtic que ha de deixar de ser posat en qüestió pels sectors més immobilistes de l'estat.