Jordi Córdoba

Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) a les comarques gironines - Girona, gener 2010

Sovint es parla de les excel.lències del model democràtic occidental, i certament hi podem trobar grans exemples. Però també podem trobar-hi importants deficiències, especialment als països on es permet que les grans empreses donin suport econòmic a determinades candidatures o forces polítiques, el que suposa una pràctica privatització del sistema electoral.

Però allà on la privatització és fa més evident és en el món de la comunicació, i això significa no dependre de les orientacions polítiques del govern de torn, però també implica deixar en mans de mercat i del benefici un dret fonamental com és el de la informació. Per això ens trobem una “llibertat d’informació” molt condicionada per les grans empreses del món de la comunicació, lògicament més properes a les idees conservadores, liberals o, com a molt, socialdemòcrates moderades, que a l’esquerra crítica pròpiament dita.  

Així, hem vist com durant el 2009 els grans mitjans han parlat àmpliament del mur de Berlin en el seu vintè aniversari, però ben poc del vergonyós mur que Israel ha construït al llarg de bona part dels territoris palestins, silenci respecte al mur que amb prou feines va trencar-se quan ara fa un any es produïen els criminals bombardejos de les tropes israelianes contra la població civil de Gaza, que varen provocar més de 1.400 morts, incloses nombroses criatures.  

També veiem com s’esmenten periòdicament els tràgics esdeveniments de la plaça de Tian’anmen a Pequin (1989), però rarament sentim que cap mitjà recordi la matança de la plaça de les Tres Cultures a Mèxic (1968), amb desenes de morts causats per tropes governamentals, o els gravíssims disturbis racials a Los Angeles (1992), que varen causar més de mig centenar de morts, entre molts altres exemples que podriem esmentar. I trobem abundant informació sobre els independentistes del Tibet a la Xina, però cap menció sobre l’independentisme a Puerto Rico, una veritable colònia nordamericana sota la fal.làcia d’estat lliure associat.  

Sentim parlar de polítics o intel.lectuals crítics amb el govern cubà a qui no se’ls ha permès l’entrada al país, però mai dels nombrosos intel.lectuals crítics amb el govern dels Estats Units als que durant anys se’ls ha negat sistemàticament l’entrada al país. I ens explicaran sovint les dificultats que passa la població cubana, mentre ignorem la incomparablement pitjor situació a la veïna Haití o altres països de la zona. De vegades fins i tot sentirem parlar més de la situació dels drets humans a Cuba que a la base nordamericana de Guantánamo, també a l’illa de Cuba, on durant anys no s’ha respectat cap mena de legalitat internacional ni els més elementals drets humans.  

I ens recordaran sovint el genocidi serbi a Bosnia-Herzegovina durant els anys noranta, però poques vegades les atrocitats similars per part de tropes croates, en aquell moment ja aliats d’occident. Per no parlar dels bombardejos de l’OTAN contra objectius civils serbis, denunciats per Amnistia Internacional i altres organitzacions i ignorats, no només per molts grans mitjans de comunicació, sinó també pel Tribunal Internacional de la Haia finançat, per cert, per bona part de les potències occidentals que formen la pròpia OTAN.

I és que una informació  plural i imparcial no sempre interessa a tothom, especialment als poderosos, que tenen avui la informació com un dels grans mitjans per a mantenir la seva hegemonia.